Proposta de text per a la Constitució de l'Estat Català

Blog

Article 23: Dels límits territorials

0 Flares 0 Flares ×
      1. Catalunya no aspira a modificar els actuals límits territorials del país, tot i reconèixer els especials lligams amb les terres de parla catalana sota sobirania d’altres països.
0 Flares 0 Flares ×
Oriol
maig 4th, 2014 at 10:41 pm

Així, d’entrada, semblaria una clàusula contraproduent i innecessària.

1. Contraproduent perquè no només posaria Espanya encara més a la defensiva, sinó que altres països com França i Itàlia podrien veure en la formació d’un nou Estat català una amenaça a la seva integritat territorial. No hi ajuda tampoc el context polític actual d’una Rússia intentant recuperar territoris amb població pro-russa. Tot el que soni mínimament a “pancatalanisme” crec que és un error estratègic en aquests moments. Evidentment que en el supòsit d’un País Valencià independent, o d’unes Illes Balears independents, es podria plantejar, i sotmetre a l’aprovació de les poblacions respectives, una mena de confederació, o fins i tot una federació (que implica una major integració política). Però ara mateix això sembla molt allunyat de la realitat. Sobretot, però, vejeu el punt 2.

2. Seria també una clàusula innecessària perquè és evident que el poble de Catalunya podrà fer ús de la seva sobirania en el futur per associar-se o reunificar-se amb qui sigui. De fet una clàusula així podria afegir-se a la constitució de qualsevol estat, però no cal perquè la comunitat internacional no ha posat mai problemes jurídics, que jo sàpiga, a la unió VOLUNTÀRIA d’estats independents (p.e. pensem en l’actual Iemen o la reunificació d’Alemanya).

Per tant, davant d’una clàusula que no fa més que constatar una evidència política i jurídica i a més posa a la defensiva Estats que hauran de reconèixer Catalunya i/o tenir-hi relacions diplomàtiques, sembla que el més prudent seria no incorporar-la al text constitucional.

Coppernut
maig 9th, 2014 at 8:44 am

A l’article 23 d’aquesta proposta de Constitució s’especifica que Catalunya no aspira a modificar els seus límits territorials. Com diu l’Oriol, ara mateix ens calen suports, no que països com França se’ns posin en contra!

Joan
gener 11th, 2015 at 6:12 pm

Jo ho eliminaria, ja que pels tractats internacionals se sobreentén. A més a més, això d’aspirar tampoc no diu res concret: Jo no aspiro a que m’augmentin el sou la setmana que ve, però si m’ho oferissin accepataria encantat

Vicenç
novembre 26th, 2014 at 1:29 pm

D’acord amb Oriol i Coppernut; ara bé, es podria estudiar si es adient recolzar les relacions culturals, que tal com es reflexa en aquest àmbit fa referència a les “Terres de Parla Catalana”

Carles
novembre 29th, 2014 at 10:15 am

Art. 23.1 és pràcticament una declaració de guerra a Espanya i França. Reconèixer lligams amb terres de llengua catalana no s’escau expresar-ho quan s’està parlant de limits territorials. Jo em limitaria a definir els límits geogràfics de l’Estat Català.

Lo Sonat
desembre 14th, 2014 at 11:20 am

Jo crec que no passa res per posar per algun lloc el foment del català o la millora de les relacions culturals entre els territoris esmentats, però jo no posaria cap menció al nom “Països Catalans”, ni la voluntat de crear una sola nació, simplement parlaria de llengua i cultura, molt soft tot, que no som Rússia i si ens passem de xulos se’ns mengen.

Fèlix
gener 27th, 2015 at 7:06 pm

Un cop acceptats com a estat a nivell internacional ja farem una constitució, i en aquesta constitució s’ha de deixar les portes obertes a qualsevol català de la resta de Països Catalans a adquirir la nacionalitat catalana. També cal deixar una porta oberta a la reunificació dels Països Catalans si cadascun dels territoris ho desitja democràticament.

Eliseu
gener 27th, 2015 at 11:06 pm

article 23. no te cap sentit posar això en la nostra constitució.
sembla que és vulgui deixar tranquils als espanyols i francesos que no reivindicarem els territoris de l’antiga corona catalana,
Aviam, la constitució la fem per a nosaltres i no pas per el que diguin o acceptin els altres.

carme
gener 31st, 2015 at 3:47 pm

sempre es pot modificar la constitució per afegir nous territoris, ara no cal, de moment tinguem catalunya després ja vindran els altres si volen.

Antoni
febrer 1st, 2015 at 2:21 pm

Els altres territoris són societats diferenciades, depèn d’ells, però el que no cal és negar explícitament a la Constitució que Catalunya no es vol ampliar. Qualsevol iniciativa des de Barcelona fracassarà sempre, com demostra el patètic paperot d’ERC al PV, on dispersa el vot de l’esquerra nacional valenciana de la forma més absurda, des de fa anys i anys.

Antoni
febrer 1st, 2015 at 2:46 pm

ERC pot proposar una clàusula de reunificació, però porta ANYS obtenint resultats irrellevants al País Valencià amb la seva pròpia marca. De fet, ERC causa un dany real al sobiranisme al PV: disgrega vot. Un dels vicis més lletjos de la política principatina és la tradició de marcar paquet pancatalanista per excitar els propis votants, mentre no s’aconsegueix absolutament res als altres territoris, com és el cas d’ERC. Com demostra l’experiència acumulada, cap niciativa portada des de Barcelona tindrà èxit. El principi d’actuació vers els altres territoris ha de ser tot el suport, cap intervenció directa. Però alhora una Constitució Catalana no ha de renunciar a res explícitament, no ha dir que no té aspiracions territorials. Ara bé, sense una evolució que faci hegemònic al PV i les IB el sobiranisme, els dugui a la independència, i després, si tots ho volem, decidim federar-nos (amb un federalisme real, a diferència del fadaralisma socialista), sense això no hi haurà mai cap reunificació.

Joan Pujolar
febrer 1st, 2015 at 5:52 pm

Jo crec que el tema dels Països Catalans no és un tema d’afegir un article o un capítol. És el tema de si volem una constitució federal, i això fa canviar el preàmbul i tot plegat. Aleshores, a l’hora de la veritat, si un altre “país català” s’independitza sense necessitat d’intervenció del principat, caldrà fer una nova constitució federal. Però fer una constitució federal on només hi hagi un estat deferal és una mica absurd, efectivament. I fer un gest gratuït d’agressivitat respecte dels països veïns és ser una mica orellut.

ferranlup
febrer 2nd, 2015 at 12:00 pm

Els límits territorials de l’Estat formen part de la mateixa definició de l’Estat, i, per tant, han de constar entre les disposicions generals.

Marcel Mañé
agost 3rd, 2015 at 2:03 pm

Cal dir en quin territori s’aplica la Constitució. Es pot fer amb un mapa afegit a la Constitució i amb una llista dels límits (França, Andorra, Espanya, el mar Mediterrani).

ferranlup
febrer 2nd, 2015 at 12:01 pm

Tinc més a dir sobre aquest punt, però ho dic en l’esmena a l’article 2.

Pere G.
febrer 3rd, 2015 at 9:42 am

A tot estirar s’han de citar els límits geogràfics com fa la versió de Santi Vidal. Sinó més val suprimir l’article. Pel que fa a la referéncia als altres paisos catalans, vegeu el meu comentari al preàmbul.

agustina de aragó
febrer 8th, 2015 at 11:30 pm

La versió de Vidal diu que limita amb Espanya i això no existeix. Espanya es deia així perquè era la vella Hispània, amb Catalunya. Ara ja no hi haurà Espanya, tots hem de ser independents i tenir un estat propi. Entalto Aragón. Aragó Lliure ya !!.

Miquel del Fai
febrer 5th, 2015 at 6:08 pm

D’entrada crec que no es un tema a incloure dins la Constitució. La història serà la que donara lloc o no a una possible unificació dels anomenats països catalans i no pas ara i sempre tenint en conte que la demanda ha de venir de la part interessada a ser.hi en plena llibertat i igualtat.

Bernat
febrer 5th, 2015 at 10:02 pm

Estic totalment en contra d’aquest article. La nova constitució catalana ha de deixar obertes les portes i establir els mecanismes per aconseguir confederar sota una mateixa república la resta de territoris dels Països Catalans.

asterum
febrer 5th, 2015 at 10:53 pm

Tots aquells territoris que per qüestions històriques, de veinatge i especial vinculació manifesten las seva voluntat inequívoca de formar part de la república catalana i ho expressin de manera pacífica i democrática podrán demanar la incorporación a l’estat cataà.
Una llei posterior regularà el procediment.

agustina de aragó
febrer 8th, 2015 at 11:21 pm

Els límits haurien de ser la república d’aragó i la de valència. No té sentit voler la independència de Catalunya i no voler la dels altres terrirorios que formaven la vella Espanya. Espanya era un territori que estava format per moltes nacions i amb diverses llengües, ara ens ho carreguem, però cal ser conseqüents amb tot.

Almogavers
febrer 9th, 2015 at 12:43 am

S’hauria de tenir en compte la possibilitat d’ampliar els límits territorials de la República catalana en cas (i només en l’hipotètic cas) que una majoria ciutadana de les terres amb lligams culturals (València, Balears o Catalunya nord) expresés la voluntat d’adhesió a la nostra república. Seria algo així com:

1. Catalunya no aspira a modificar els actuals límits territorials del país, tot i reconèixer els especials lligams amb les terres de parla catalana sota sobirania d’altres països. El parlament de Catalunya es reserva la possibilitat d’ampliar els límits territorials en l’hipotètic cas que una majoria social d’alguna d’aquestes terres de parla catalana expressi la voluntat d’adherir-se a la Repíblica catalana.

Michael Lawrence Jr
febrer 11th, 2015 at 3:35 pm

Articulo 23. Sobre los limites territoriales. Se creara una Ley especial sobre el derecho de anexión de los territorios Históricos.

agustina de aragó
febrer 11th, 2015 at 10:49 pm

Se nota que eres británico. Sigues la tradicion de anexionaros los territorios que os interesan. Aqui somos anarquistas y queremos convertir cada autonomía en una republica independiente. Resultan que atacamos el imperialismo de Madrid y ahora vamos a tener imperialismo pancatalanista. No nos vamos a dejar a engañar como pasó en 1714, que por confiar en los británicos nos bombardearon los franceses.

Enric Garrigó
febrer 15th, 2015 at 4:35 pm

El programatisme és perillós en constitucions: “no aspira”. S’hauria d’establir el límit geogràfic, sense abundar en aspiracions.

Josep
març 9th, 2015 at 7:14 pm

Afegir-hi: Però no es pot descartar que d’altres territoris històricament vinculats d’alguna manera al Principat, puguin adherir-s’hi

GuilleV
abril 12th, 2015 at 11:32 am

Aquest article és totalment innecessàri: per part de Catalunya s’han reconegut sempre els lligams amb altres territoris de parla catalana tot i no haver tingut mai cap norma constitucional aue ho exigís. No aporta cap benefici i perjudicis sí, sobretot en la plana internacional.

L’altre part de la formulació sembla voler suavitzar els efectes negatius de l’altre part: si aquesta segona és innecessària, la primera és doblement innecessària.

Garfield
setembre 2nd, 2015 at 9:48 pm

Al que aspira o no Catalunya ho diran els catalans. Per això té sentit aconseguir una democràcia de veritat. No li trobo el sentit a dedicar un article a anunciar a què NO aspirem!

JORDI
setembre 7th, 2015 at 1:25 pm

Es cert. No cal parlar de “aspiracions” que zona malament i es fàcilment atacable. Es pot posar quelcom semblant a “el nou estat vigilarà per mantener i potenciar els lligams culturals i politics i econòmics dels territoris de llengua catalana … etc…” sense parlar de aspiracions … tots i son inclosos i ningú no es pot sentir ofès …

David
març 4th, 2016 at 10:00 pm

Aquest article sobra. Només serveis per demostrar que no hem superat el marc mental de catalans que hem de demanar perdó per ser-ho. Quantes altres constitucions modernes diuen que no modificaran les seves fronteres? sisplau!!!!

designed by teslathemes