Proposta de text per a la Constitució de l'Estat Català

Altres Països

Dinamarca

0 Flares 0 Flares ×
DINAMARCA
  • Estat unitari amb dues regions autònomes.
  • Integrat a la UE i part de l’Espai Schengen, però no té l’euro com a moneda.
  • Població: 6,6 milions
  • Llengua oficial: Danès a Dinamarca pròpiament dita, que és cooficial amb el feroès a les Illes Fèroe, però no a Grenlàndia, on només ho és el grenladès. L’alemany és reconegut com a llengua minoritària protegida a la Jutlàndia Meridional.
  • Forma de govern: Monarquia constitucional.
  • Cap d’Estat: Rei/Reina. El monarca té poder testimonial, però és “inviolable”.
  PODER LEGISLATIU
  • Parlament de Dinamarca (Folketinget): unicameral des de 1953 (bicameral anteriorment).
  • 175 diputats + 2 per Grenlàndia i 2 per Illes Fèroe. (Formalment els diputats tenen immunitat parlamentària, però en cas que cometin un crim el Parlament els la retira.)
  • Legislatures de 4 anys, amb possibilitat d’eleccions anticipades.
  • Llistes de partit, però els votants també poden escollir membres concrets d’una llista, o candidats independents.
  • Representació aproximadament proporcional (tots menys 40 diputats són escollits per la regla d’Hondt).
  • La barrera electoral per obtenir representació al parlament és el 2% del vot nacional (comparativament és una barrera força baixa: fa mes difícil que es puguin obtenir majories absolutes; de fet, els governs danesos gairebé sempre són de coalició o de partit en minoria amb suports externs). Per exemple, la barrera electoral és 3% a Espanya, 4% a Suècia i Noruega (en els dos casos amb excepcions), 5% a Alemanya, Bèlgica, Nova Zelanda i Polònia (però a Polònia, als partits que representen minories ètniques no se’ls aplica la barrera, per afavorir que tinguin representació; aplicable a la Vall d’Aran?), i 10% a Turquia. Finlàndia, Holanda, Portugal o Sudàfrica no estableixen barrera electoral per assolir representació al parlament nacional, la qual cosa tendeix a dificultar les majories absolutes.
  A Dinamarca hi opera el principi de la “sobirania parlamentària” (també anomenada supremacia parlamentària o legislativa), que dóna més poders al legislatiu que en una pura separació de poders.   PODER EXECUTIU
  • Primer Ministre (PM) escollit pel Parlament; designa els ministres del seu govern.
  • El Parlament pot destituir no només el PM, sinó qualsevol ministre del govern individualment en una moció de censura (“vote of no confidence”).
  • El PM té el poder de convocar eleccions anticipades unilateralment.
  PODER JUDICIAL
  • Tres sistemes judicials diferenciats: Dinamarca, Grenlàndia i Illes Fèroe.
  • A Dinamarca l’estructura és corts de comtat, altes corts (2), i Tribunal Suprem (d’última instància i també constitucional).
  • Tots els jutges són formalment designats pel rei sota ordre del ministre de Justícia, després d’una recomanació del Consell de Nomenaments Judicials (el ministre de Justícia sempre ha seguit la recomanació d’aquest consell, que és independent dels tres poders).
  REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ
    Les reformes constitucionals requereixen una simple majoria absoluta però durant dues legislatures consecutives. Llavors es sotmeten a referèndum popular, i han de passar amb més del 50% del sí, però aquest ha de ser més del 40% de l’electorat (de forma que la baixa participació fa les reformes constitucionals més complicades).  
    0 Flares 0 Flares ×
designed by teslathemes