Proposta de text per a la Constitució de l'Estat Català

Altres Països

Finlàndia

0 Flares 0 Flares ×
FINLÀNDIA
  • Estat unitari amb una regió autònoma (les Illes Àland, de parla sueca, que formalment estan federades amb Finlàndia i tenen una població de només 30.000 habitants).
  • Integrat a la UE i part de l’Espai Schengen, i amb l’euro com a moneda.
  • Població: 5,4 milions
  • Llengua oficial: Finès i suec (ambdues definides com a llengües nacionals a la constitució). Es reconeix el dret dels sami o lapons (com a població indígena de Finlàndia), els romaní i “altres grups” a mantenir i desenvolupar les seves llengües.
  • Forma de govern: República parlamentària.
  • Cap d’Estat: President. Rol ceremonial, però amb alguns poders executius importants (per exemple, nomenar el governador del Banc de Finlàndia, els ambaixadors i el Canceller de Justícia, un carrec vitalici), i el poder legislatiu de poder vetar legislació (que el parlament pot superar fàcilment tornant a aprovar la legislació, però amb l’obligació de reconsiderar-la). Té poders en política exterior (excepte en afers de la Unió Europea) juntament amb el govern, i és el cap de les forces armades (les qüestions militars són decidides conjuntament amb el Primer Ministre i el Ministre de Defensa). Pot indultar convictes. Elegit per períodes de sis anys (limitació a dos mandats, 12 anys), per sufragi universal en mode primera/segona volta (a l’estil francés).
  PODER LEGISLATIU
  • Parlament de Finlàndia (Eduskunta): unicameral. (Les Illes Àland tenen el seu propi parlament autònom, de 30 diputats.)
  • 200 diputats. (Gaudeixen d’immunitat legal limitada; en la majoria dels casos no poden ser acusats de crims menors si no és amb el consentiment del parlament.)
  • Legislatures de 4 anys.
  • Cada un dels 15 districtes electorals de Finlàndia escull un nombre de diputats (depenent de la seva població), i a més hi ha 1 diputat per les Illes Àland. Els partits presenten llistes, però els votants poden marcar els seus candidats pereferits de la llista.
  • Representació aproximadament proporcional (per la regla d’Hondt).
  • Finlàndia no té barrera electoral per obtenir representació —això dificulta que es puguin obtenir majories absolutes. De fet, des de la independènca del país (1917) cap partit no ha aconseguit els 101 diputats necessaris per a la majoria absoluta. En la història recent del país la majoria de governs han estat coalicions de tres o més partits, i molts han estat “grans coalicions” entre partits socialistes i no-socialistes.
  • Els tractats internacionals que firma Finlàndia han de ser aprovats pel seu parlament.
  • Un dels poders especials del parlament és aprovar (per majoria de tres quarts) l’inici d’un procés d’impeachment contra el President o altres alts càrrecs, que té lloc en un tribunal especial. [Impeachment és més que una moció de censura; implica la impugnació i eventual inhabilitació d’un alt càrrec per traició o crims contra el poble.]
  El govern finlandès té una forta “sobirania parlamentària” (també anomenada supremacia parlamentària o legislativa), que dóna més poders al legislatiu que la pura separació de poders. En aquest cas, el parlament té el poder d’esmenar la constitució sense referèndum d’aprovació popular (però amb eleccions interposades, excepte en el procediment d’urgència). Les seves lleis no poden ser invalidades pels tribunals (la constitucionalitat de les lleis és avaluada a priori pel Comité de Llei Constitucional, un comité legislatiu), i pot revocar vetos del President per majoria qualificada.   PODER EXECUTIU
  • Primer Ministre (PM) escollit pel Parlament a proposta del President; escull els ministres del seu govern i el President formalment els nomena. La convenció (no la constitució ni cap llei) marca que el PM és el líder del partit més votat i el Ministre de Finances és el líder del segon partit més votat.
  • El Parlament pot destituir no només el PM, sinó qualsevol ministre del govern individualment o el govern sencer en una moció de censura (“vote of no confidence” en anglès).
  • El PM pot proposar al President la dissolució del Parlament per convocar eleccions anticipades, després de consultes amb els grups parlamentaris. Abans de la reforma constitucional del 2000 el President podia fer-ho unilateralment.
  PODER JUDICIAL
  • Estructura: jutjats locals o de districte, tribunals regionals d’apel∙lació, i Tribunal Suprem (tribunal d’última instància, però sense capacitat per revocar lleis).
  • Hi ha també un alt tribunal d’impeachments [“per càrrecs criminals contra certs alts càrrecs públics”; veure explicació més amunt].
  • El Canceller de Justícia, un carrec vitalici nomenat pel President, supervisa diversos aspectes del sistema judicial finlandès.
  • Els jutges locals són designats pels ajuntaments, i els regionals i del Tribunal Suprem són designats pel President a proposta del govern.
  REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ
  • Finlàndia té quatre “textos constitucionals” que, junts, formen la llei fonamental del país. (En anglès, Constitution Act of Finland (2000); Parliament Act (1995); Procedure of Parliament (2000); Act on the High Court of Impeachment (1995).)
  • El sistema polític finlandès permet una cosa bastant curiosa, que és que s’aprovin lleis amb excepcions ad hoc a la constitució (lleis d’excepció —en aquest cas el terme no s’ha d’entendre com a “llei marcial”— que serien normalment declarades inconstitucionals). Després de la reforma constitucional del 2000, l’ús d’aquestes “lleis excepcionals” és molt més limitat que en el passat.
  • Les esmenes constitucionals només requereixen una majoria absoluta per ser proposades però cal esperar a unes noves eleccions perquè el nou parlament en consideri llavors l’aprovació (sense poder canviar-ne el text), per dos terços. No cal referèndum popular per aprovar-les. El mètode de reforma o esmena d’urgència requereix el suport inicial de 5/6 del parlament (aquesta majoria evita que calgui esperar a unes noves eleccions), i llavors l’esmena proposada pot ser aprovada per dos terços.
 
0 Flares 0 Flares ×
David
gener 3rd, 2015 at 12:26 am

Crec que tant a Dinamarca com a Finlàndia us heu deixat una característica important, al menys ho és per a mi, i és que en ambdós països el servei militar (la “mili”) és obligatori.

designed by teslathemes