No crec que això sigui possible, no sent com és la nostra tradició jurídica, que compartim amb la resta d’europa.

Tots els Estats amb una constitució normativa (és a dir, que no siguin simples declaracions de bones intencions) tenen un sistema per imposar-la sobre les lleis del parlament, el control de constitucionalitat,i per qüestions òbvies no s’atorguen tals funcions ni al Parlament ni als Governs, sinó a jutges: els estats anglosaxons acostumen a atorgar tal potestat a tots els jutges. Això ho poden fer per que el seu sistema de nombrament de magistrats respon a un sistema d’experiència i prestigi professional com a juristes.

En els estats europeus, els jutges són nombrats després d’unes llarguissimes i complicades oposicions, pero la majoria dels cops no han posat en exercici pràctic els seus coneixements, per la qual cosa ja és prou responsabilitat per ells que interpretin les lleis i es deixa la interpretació de la Constitució a un òrgan concret els membres dels quals si han estat seleccionats per la seva experiència i prestigi.

En l’opinió de molts teòrics, el model europeu és millor, en qualsevol cas, que l’anglosaxó, per un tema de “divisió de treball”: prou saturats estan els tribunals ordinaris com per asobre donar-li la feina que ara té el TC.

En qualsevol cas, ja sigui amb un control difós (per part de la jurisdicció ordinària) o un control concentrat (per part del TC), gaudir d’un control de constitucionalitat és totalment necessari en la mesura que vulguem que s’asseguri la vigència de la constitució: no es pot deixar el compliment de les normes constitucionals d’un estat sense control, al pur arbitri del Govern de torn.