Article 62. De les consideracions preliminars
No estic gens d’acord amb aquest article: és la interpretació de la Constitució la que ha d’adaptar-se a la realitat social i política del país, i no la literalitat del text.
S’ha de tenir en compte que hi han constitucions que s’han mantingut vigents durant segles i que si ho han fet no és gràcies a la sevs flexibilitat per ser reformada, sinó a la seva flexible interpretació: només cal mirar la Constitució Americana i el new Deal.
A més, no acabo de veure negatiu que a vegades siguin les lleis les que “empentin” a la societat, tal i com va passar amb els matrimonis homosexuals a Espanya: en cas que la constitucionalitat de la llei de matrimonis homosexuals s’hagués plantejat respecte aquesta Constitució, al no exstir una majoría clara, en el moment de la seva promulgació, a favor del matrimoni homosexual ara aquests serien inconstitucionals. El mateix passà a EUA, qual el Tribunal Suprem va considerar inconstitucional la segregació racial justament en el moment del seu màxim apogeu als estats del sud.
En qualsevol cas, s’hauria d’assegurar que el moment temporal que es prengui com a referència per a valorar la realitat política i social sigui el contemporani, doncs la literalitat del precepte no exclou lectures “fundamentalistes”.
La forma més fàcil d’adaptar la Constitució a la realitat social és no sobrecarregar-la d’articles. M’explico: la Constitució pot establir els conceptes o límits d’arrel, que seran permanents. Per exemple: Catalunya és una república democràtica. Els vots dels ciutadans tindran el mateix pes. Etc.
El que calgui legislar dia a dia es pot fer a través de Lleis, no cal establir-ho tot en una constitució. A més a més, és contraproduent: ens complica la vida.
Proposta: Perquè l’estat català pugui formar part de organitzacions supranacionals (ONU, CE, OTAN, etc) o federar-se a altres territoris, aquesta proposta haurà de sotmetres a referéndum i ser aprobada per la majoria qualificada de la población catalana.
Es prohibeix tot aquell partit politic que vulgui o que tingui la intencio de que Catalunya sigui anexada a un altre pais
No estic d’acord. Una futura realitat socioeconòmica podria justificar una annexió a un país aliè (ja sigui un país existent actualment o un país que comenci a existir a posteriori de l’aprovació d’aquesta constitució). Suggereixo ser absolutament oberts a la flexibilitat i el canvi, i no tancar-hi les portes.