Proposta de text per a la Constitució de l'Estat Català

Blog

Article 22: Forces armades

0 Flares 0 Flares ×
1. Catalunya disposa d’unes forces armades adequades al que l’obliguen els tractats internacionals i proporcionades amb la situació geopolítica que l’envolta per a la defensa del territori. En tot cas, la despesa pública en matèria de defensa no pot superar cap any el [•%] dels pressupostos de l’Estat.

2. Qualsevol despesa en armament no convencional està prohibida. Catalunya rebutja rotundament l’ús d’armes nuclears, biològiques i químiques, així com les armes destinades a matar indiscriminadament i totes les prohibides per tractats internacionals.

3 . Qualsevol altra despesa en armament ha de ser aprovada pel Parlament.

4. Es prohibeix expressament la participació de les forces armades fora de les fronteres de l’Estat, excepte en missions humanitàries concretes o bé sota mandat de l’ONU quan així s’escaigui.

5. Cap ciutadà no pot ser obligat en contra de la seva voluntat a prestar serveis a l’Estat que impliquin l’ús o tenència d’armes.
0 Flares 0 Flares ×
Jordi Mola
desembre 30th, 2014 at 11:30 am

A la primera secció falta el percentatge màxim de despesa (intencional?)

PEPOT_VALLES
gener 1st, 2015 at 7:51 pm

Crec que les forces armades, haurien d’estar integrades dins d’un òrgan superior que hauria de ser per exemple Protecció Civil, perquè al capdavall, la finalitat d’un exercit ha de ser la de protegir el territori i la seva població, i res mes, igual que ho fan els bombers o la policia. Seria una novetat en el món possiblement, però perquè no? si volem fer un país millor , potser haurem de fer propostes noves en el món.

G. Bayó Canut
febrer 10th, 2015 at 8:02 pm

Crec que hem de tenir unes forces armades. d’acord amb les nostres necessitats, mar, terra i aire, jo no crec que els mossos d’escuadra siguin el més adient per el nostre País.

anonim
gener 2nd, 2015 at 1:08 am

crec que catalunya no hauria de tenir exercit tots els diners haurien d’anar a la sanitat, la educació i la cultura que es mes important que la guerra

Jaume T
gener 31st, 2015 at 6:23 pm

Amb tots els respectes. No estem a una Europa ideal. I crec que no estaria malament un etjercit pensat per protegir els ciutadans de tot el territori catala sense haber de dependre de ningú esperant que ens vingui a salvar un altre etjercit d’un altre pais.
No siguem ilussos pensan que mai passará re. Perque tot es incert en aquesta vida i com he dit avans tampoc es l’Europa ideal.

arada
gener 31st, 2015 at 7:08 pm

En consciència i amb racionalitat (dispenseu que ho digui així per la meva part) hi estic totalment d’acord (Jaume T) … potser jo no faria servir la paraula “il·lusos”, sinó “ingenus” (!!).

arada
gener 31st, 2015 at 7:12 pm

Una altra cosa és si escau dir-ne, en les terminologies “clàssiques” (i, certament, bel·licistes) “exèrcit” (o “forces armades”), o és més apropiat una altra denominació, del tipus “Forces de Protecció Civil i Defensa Nacional” (o similars), i, és clar, degudament proporcional i proporcionat al país.

arada
gener 31st, 2015 at 7:17 pm

Encara una altra intervenció (dispenseu), però com que sovint l’ “analogia” és un mètode útil, moltes vegades em ve al cap el cas de Suïssa …
Un estat ràdicalment i exquisidament neutral i del que no es coneixen intencions agressives (invasives, ni res), però té un EXÈRCIT “collonut” (perdoneu l’expressió), evidentment petit (en proporció), però molt ben equipat i molt ben entrenat (!) (per cert, tots els ciutadans, naturalment d’acord amb edat i condicions, hi estan compromesos).
És sols una aportació més. Gràcies.

baldo
febrer 2nd, 2015 at 10:11 pm

totalment d’acord

anantfent
febrer 3rd, 2015 at 4:56 pm

estic totalment d’acord

Pep Llorenç
febrer 6th, 2015 at 4:54 pm

D’acord amb el comentari, però Suïssa té un del sexercits més grans en comparació als seus habitants. Això es pot fer si, a part d’uns grups d’èkit, tambè disposem d’una Guardia Nacional com a molts paisos europeus, cosnstituida per voluntaris civils

anantfent
febrer 3rd, 2015 at 4:54 pm

crec que el exercit es important com a comodi , i pots ser un exercit amb equipament defensiu i tasques d’auxili amb cas de catastrofes naturals o produides per els humans

josep maria
gener 29th, 2016 at 12:15 pm

Per principi la República Catalana no hauria de tenir exercit. En tot cas hauria de ser una opció posada a referendum del poble català.

Joan
gener 2nd, 2015 at 12:04 pm

La veritat és que crec que en un estat modern i civilitzat no és necessari un exèrcit, ja que la major amenaça armada que hi pot haver no és una guerra sinó el terrorisme, i contra el terrorisme un exèrcit és ineficaç. El que cal en aquest cas és són equips especialitzats dins dels mossos d’esquadra que es dediquin al desactivament d’explosiu, desmantellament de xarxes mafioses, etc.
Dit això tampoc descarto que part d’aquest grup d’èlit pogués considerar-se un exèrcit, però seria d’una mida molt reduida. No cal ser molt llest per veure que invertir uns quants euros senyalant un revolt perillós d’una carretera salvarà més vides que invertir una millonada en un tanc o un avió que probablement mai s’utilitzarà.

Tot i així, si hagués de posar una cosa posaria alguna cosa així:

1) Només s’autoritza l’ús de la força militar en la legitima defensa front a amenaces exteriors i per garantir la seguretat en les misions humanitaries.

2) Cap ciutadà no pot ser obligat en contra de la seva voluntat a prestar serveis a l’Estat que impliquin l’ús o tenència d’armes.  

3) Catalunya rebutja rotundament l’ús d’armes nuclears, biològiques i químiques, així com les armes destinades a matar indiscriminadament i totes les prohibides per tractats internacionals. Qualsevol despesa en armament no convencional està prohibida.

4) Tota despesa militar ha de ser aprovada pel parlament i no pot superar el 2% dels pressupostos de l’Estat.

* El 2% l’he trest basant-me en aquest article: http://www.atlanticcouncil.org/blogs/defense-industrialist/the-military-implications-of-scottish-and-catalonian-secession

Pep Llorenç
febrer 6th, 2015 at 4:57 pm

Cal separar la Policia (forces de Seguretat) de l’exercit (Forces de Defensa)

Ignasi
gener 5th, 2015 at 9:30 pm

Prenem nota del 2%, que preteníem obrir a debat. I de la resta de comentaris, evidentment. Moltes gràcies.

Ignasi
gener 5th, 2015 at 9:37 pm

A anònim: crec que la República de Catalunya, si vol estar integrada internacionalment en diferents àmbits, haurà de tenir alguna cosa semblant a un exèrcit. El que desitjo i espero és que sigui el mínim posible i que, si hi tornen a haver retalladles, sigui on primer es passi la tisora! El govern espanyol ha retallat en sanitat i educación mentre mantenia la despesa en la fabricació d’un submarí (S-80) que no flota!!

Fèlix
gener 27th, 2015 at 7:03 pm

No podem anar amb el lliri a la mà. Hem de tenir exèrcit. Un exèrcit pacífic, però un exèrcit. No podem ser un país diferent als altres en aquest aspecte.

Eliseu
gener 27th, 2015 at 11:00 pm

Catalunya ha de tenir exèrcit.
Aquest exèrcit o forces armades, han de ser adequades i dimensionades com nosaltres creguem oportú i no com vulguin els altres estats, per tant dins la constitució no ens podem limitar al que diguin uns tractats, que no sabem si formarem part o no.
Puc estar d’acord que és limiti la despesa en temps de PAU a un %, però en temps de pau.
2, no podem limitar-nos ni prohibir-nos cap tipus d’armament, car això va en funció del que utilitzin o emprin els altres, i sobre els tractats, dic el mateix, ja veurem si ens aderim o no i en tot cas ja és faran lleis que ratifiquin el que diguin els tractats que ens hi aderim, però no ens podem limitar per la constitució sobre uns tractats que no em participat a fer.
La constitució no pot prohibir d’actuar fora del territori nacional, el que si te què prohibir és la seva utilització contra la població catalana.
Com vetllarem pel nostre espai aeri sense exèrcit?
o sobre les nostres aigües territorial? no n’hi ha prou amb una policia especialitzada
També ha de dir que l’exèrcit ha de ser el garant de la nostre integritat territorial davant de qualsevol agressió externa.

Sokrates
gener 26th, 2016 at 11:48 am

Estic d’acord

Jordi Giral
gener 31st, 2015 at 9:38 am

Podria ser una seccio dels Mossos…

@Khalilbcn
gener 31st, 2015 at 1:25 pm

Jo crec que una República catalana hauria de tenir Forces Armades. Pel que fa al redactat de la Constitució, crec que l’article 22.1 hauria de finalitzar quelcom semblant a : “la Llei regularà les Forces Armades en base a aquesta Constitució”. A partir d’aquí crec que com s’ha fet en aquest redactat, ha de quedar clar el pressupost màxim en relació amb els pressupostos totals i inclús amb el PIB.
Les funcions d’aquest possible exercit hauria de ser vetllar tant per la defensa del territori com per la seguretat de la seva població. Així doncs segons el meu parer, les funcions d’unes FFAA a la República Catalana s’haurien d’apropar al d’una policia militaritzada (tipus Guardia Civil) o militaritzable, on a part de la funció de defensa exterior (i operacions humanitàries o sota el mandat de l’ONU) s’hauria d’especialitzar en fronteres i duanes, seguretat ciutadana, vigilància marítima, fluvial, aèria i forestal, així com en funcions de suport als altres cossos: Mossos d’Esquadra i Policies Locals, Agents Rurals, Protecció Civil, Bombers, SEM, etc..

Miquel Millán.
gener 31st, 2015 at 1:32 pm

Tenint en compte els fets històrics que ens han portat fins aqui, I veient com dia a dia la història es repeteix amb diferents matisos, crec necessari un bon exercit de caire defensiu per frenar les aspiracions d’aquells molt nombrosos que encara pensen que seria bo bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. No anem amb el lliri a la ma, i preparem-nos per qualsevol onze de setembre futur.

agustina de aragó
febrer 9th, 2015 at 10:11 am

Totes les persones amb cognoms castellans com Millán són sospitoses que els seus besavis fossin les que van bombardejar Barcelona i tampoc les que siguin descendents de francesos. En cap cas s’ha de permetre castellans, ni francesos a l’exèrcit.

Joana
març 8th, 2015 at 10:23 pm

Trobo molt ofensiu i fora de to el teu comentari, Agustina d’Aragó, ja que és un menysteniment i atac directe a l’autor del comentari anterior al teu. Creia que aquí la gent opinava amb respecte.

Josep
gener 31st, 2015 at 3:20 pm

Estic d’acord amb els que proposen que no hi hagi exèrcit. Tal i com van evolucionant els conflictes en el nostre entorn, millor dedicar diners en tot cas a un bon servei d’intel·ligència.

Jordi
gener 31st, 2015 at 4:38 pm

Si espanya no ha utilitzat la violència contra nosaltres a les darreres dècades ha estat perquè depèn d’altres estats democràtics per subsistir. Si algun dia canvia aquesta situació i espanya pot sobreviure per si sola, ens ocuparà immediatament un altre cop. Prescindir de l’exèrcit és un suïcidi.

carme
gener 31st, 2015 at 5:20 pm

proposo un hibrit entre cos especial antiterrorista i cia americana que vigili el nostre entorn terra, mar i aire, pero crec que sense res no i podem estar.

San Antoni Glorios
gener 31st, 2015 at 7:10 pm

Si de cas els tancs que no siguin “Leopard” que siguin Lleopards”

Jordi
gener 31st, 2015 at 7:46 pm

Molts cops he pensat en una entitat històrica nostra com és El Sometent. Per tant, unes futures forces armades catalanes, podrien constar d’un nucli professional i fix per un costat, i la participació de milícies ciutadanes a l’estil de Suïssa per l’altre. Una altra cosa. Si aquest futur exercit no es té abans de declarar la independència, comte amb els qui ja el tenen. Tot el que estem xerrant aquí serà paper mullat.

San Antoni Glorios
gener 31st, 2015 at 8:08 pm

Ens costara una pasta !!! uffff !! pero….. com que serem rics !! cap problema.

Enric
febrer 1st, 2015 at 7:16 am

Hi ha més països el món sense exèrcit.

Un exemple curiós és Costa Rica, de mida semblant a Catalunya, i on un immigrant català en va eliminar l’exèrcit a l’esdevenir president del país.

Catalunya històricament no ha disposat mai d’exèrcit. També tenim grans exemples de pacifisme com el de Pau Casals. En aquest aspecte m’agrada més la Constitució d’en Santiago Vidal, crec que hauríem de declarar-nos nació e pau. No només pel simbolisme que això comporta sinó perquè treien l’exèrcit ens estalviaríem una gran quantitat de diner públic.

Si hem de ser invadits (i òbviament espero que no) perdríem la guerra tant amb exèrcit com sense. Perquè un exèrcit català, per força, seria massa petit per fer front a l’exèrcit de països més grans com Espanya o França. L’únic que aconseguiríem seria allargar la guerra uns dies, setmanes o mesos sacrificant la vida de molts dels nostres ciutadans.

lluissv
febrer 1st, 2015 at 12:40 pm

D’acord amb tu, Enric. El que és portar un lliri a la mà es pensar que tenir forces armades suposa tenir capacitat de defensa de la nació front les possibles amenaces. En aquest sentit, també estic d’acord amb la proposta de Constitució de Santiago Vidal. El principi de la seguretat de les persones és important, però avui identificar seguretat amb exèrcit és una fal·làcia. Es pot preservar la seguretat d’altres formes.

anantfent
febrer 3rd, 2015 at 5:01 pm

un exercit petit i molt ben instruit pot fer molt mes mal que un exercit molt gran , es necesari tindre un exercit no agresiu , pero si defensiu que pot fer la vida molt imposible a qualsevol que ens vulgui mal i sempre es bo allargar la guerra uns dies quan algu creu que sera molt facil i a mes s’espera la reaccio internacional

Christian
febrer 4th, 2015 at 5:55 am

Totalment d’acord! Si volem crear un nou estat, ha de ser nou en molts aspectes, i aquest n’és un de molt important. Rebutjar la por i, en conseqüència, la violència, és, potser, la innovació més gran que podem aportar al món.

Pep Llorenç
febrer 6th, 2015 at 5:10 pm

El plantejament no és correcte. Israel és un estat petit però té un dels exercits més ben preparats del mon. Hem de fer-ho diferent i hem de tenir un exercit del segle XXI, no pas el tipus d’exercit com l’espanyol, ancorat en els tòpics del segle XIX.

Marcel Mañé
agost 3rd, 2015 at 1:57 pm

D’acord que un exercit català mai podria enfrontar-se a un exèrcit forater perquè seria més petit. Per tant, és preferible no tenir exèrcit o tenir submarins nuclears amb bombes atòmiques dissuassòries.

Sergi
febrer 1st, 2015 at 11:43 am

El mínim necessari per pertanyer a aquests organismes internacionals com la OTAN.

Ramon Tàpias Cors
febrer 1st, 2015 at 1:54 pm

Avui els exèrcits no són tan importants perquè només tenen pes els grans exèrcits que no ens podem permetre ni tecnològicament ni en nombre d’efectius i menys en despesa. Som pacífics, no som colonialistes, per viure en pau no cal un exèrcit. Tot i així no crec que ens faci cap falta. Tanmateix un cos de seguretat com la policia i una central d’intel.ligència és més que suficient i necessari, també.
Un altra tema més important i preocupant és la llengua. En una Catalunya lliure i nou Estat independent només ens cal una llengua oficial, la nostra. I el respecte, evident a la resta. La llengua és el nostre exèrcit més important i segurament la batalla dia a dia per no desaparèixer. Els nostres esforços han d’anar encaminats a fer un Estat nou, lliure, modern, innovador, culte, just socialment, un Estat per les persones i de les persones.
Un Estat on els grans debats que afecten al país i a les persones, als ciutadans, estiguin a l’abast de la participació ciutadana mitjançant els referèdums adients en cada cas perquè el protagonisme l’ha de tenir el poble. De fet seria el més normal, com ja fan a Suïssa per exemple, on les consultes dins el gran espectre de temes diversos sovintegen amb total normalitat i de manera vinculant pels que administren des del Parlament i el govern l’Estat.

Joan Pujolar
febrer 1st, 2015 at 5:41 pm

A mi em sembla bé el que es proposa en general. Només trobo que les referències a “tractats internacionals” en un text constitucional no haurien de ser tan vagues. Hauria de quedar clar quins organismes internacionals poden emetre declaracions o tractats que interpel·lin la constitució: l’ONU? El Consell d’Europa?

Josep Maria
febrer 1st, 2015 at 7:13 pm

Penso que si Catalunya ha d’estar integrat en els organismes europeus, no admetran que no participem en la defensa de la Unió Europea. I tampoc no seria correcta que ells posessin les persones i nosaltres només diners. Abans de desmilitaritzar-nos els països petits ho haurien de fer les grans potències donant exemple, si volem ser idealistes.

Enrique
febrer 2nd, 2015 at 9:37 am

Crec que hi ha diversos conflictes entre aquest article i el n°8.

Àlex
febrer 2nd, 2015 at 4:20 pm

No se si indicarlo en este parrafo, pero creo que dentro de la constitución ha de quedar claro, que las empresas privadas tampoco podrán crear armas del article 22.2, para evitar que el estado no las usas pero si las venda a terceros

Christian
febrer 3rd, 2015 at 10:06 pm

Totalment d’acord!

ciencies007
febrer 2nd, 2015 at 4:36 pm

res d’exèrcit propi. Però acords amb NATO per exemple i pagar per protecció. I deixar espai aeri i aeroports i el que faci falta. El llibre de converses Forcadell/M.Casals ho explica molt bé.

baldo
febrer 2nd, 2015 at 10:17 pm

Em sap greu, però no estic d’acord. Cal un sistema de defensa sota control del nostre Parlament, i per tant del poble català. No podem (només) dependre de pactes o del pagament d’una part dels nostres impostos per a que altres defensin allò que, al cap i a la fí, és responsabilitat nostre. El dret a la nostra llibertat no pot separar-se del nostre deure per defensar-la.

Pere G.
febrer 3rd, 2015 at 9:25 am

Pagar per protecció? Segons quines tarifes? Voleu que en cas urgent ens enviin l’èxèrcit espanyol a “protegir-nos”? Ens cal un exèrcit Petit, voluntari i molt especialitzat (com el que ha propugnat més d’una vegada en els seus llibres i articles en Miquel Sellarès), que pugui enviar a missions de l’ONU o de la UE petites unitats igual que fan Letónia o Eslovènia posem per cas. I aquest exèrcit en temps de pau no ha de quedar-se a les casernes burxant-se el nas, sinó actuant com a servei d’ajuda per a catàstrofes civils.

Ribetà
febrer 2nd, 2015 at 6:25 pm

Això s’ha de votar en referèndum.

Quim
febrer 3rd, 2015 at 1:08 am

No es pot limitar constitucionalment i de forma genèrica la despesa militar en un % de la despesa total sense incloure excepcions,ja que això condiciona al govern i/o parlament per poder incrementar – la si la nació fos objecte d’atac o invasió de tercers, deixant al país sense capacitat de defensa

manel
febrer 3rd, 2015 at 1:02 pm

Soy de la opinión que solo nos deberíamos dotar de una guardia costera y de una pequeñisima fuerza aérea. Mantener un ejercito convencional nos supondría un gasto de un 3% aproximado de nuestro PIB y nunca podría intimidar a nuestros vecinos. Otra cosa es si pretendemos jugar en la liga europea (LUXEMBURGO tiene ejercito)

Ulfila
febrer 3rd, 2015 at 9:23 pm

Les antigues institucions militars catalanes ens poden donar una idea de com crear unes forces de defenses populars decents i barates. Per començar els oficials i especialistes de la Flota i la Aviació han de ser professionals i també els tècnics de l’exèrcit de terra. D’altra banda el Parlament podria tenir la capacitat de convocar a la població catalana major d’edat (indistintament del sexe) per a la defensa si el país fos envaït. Les unitats s’establirien por origen territorial o d’altra manera equitativa. Tots el homes i dones hauríen rebut un lleuger entrenament de 3 mesos i tots els catalans hauríen de recuperar el dret a portar armes. Així s’establiria una seguretat nacional aceptable, barata i de qualitat.

Manel
febrer 4th, 2015 at 2:35 pm

Disculpame Ulfila. Cuando estan en juego vidas humanas y la seguridad del Pais, considero una frivolidad hablar de caro o barato. Las tecnologias actuales y los altos niveles de preparacion de las fuerzas armadas profesionales, hacen inviable una preparacion de tres meses. Eso es para aficionados. Para el enemigo potencial seria como ir a cazar conejos.

Sal
febrer 4th, 2015 at 10:59 pm

Sóc pacifista. No crec amb exèrcits ni amb armes ni amb violència. Si hem d’anar amb violència, no cal un nou estat, sóc més amant de la pau i de la vida. Per tant, proposo: “L’Estat fomentarà els valors de la pau i la no violència i no comptarà amb cap exèrcit”

Sokrates
gener 26th, 2016 at 11:54 am

Aquí estem fent una Constitució, no estem per deiscutir les preferències personals. No es pot proclamar la pau mundial i el desarmamanet general a la Constitució catalana. Es pot reconèixer el dret a persones com tu a no tenir que participar en l’exèrcit com objectors de consciència, però no prohibir l’exèrcit com qui cprohibeix els toros per “violència”. La policia tmabé usa la força, si tu no creus amb les armes els hi ptohibim les pistoles a la constitució i que aprenguin judo?

Ulfila
febrer 5th, 2015 at 12:11 am

¿Cuánto entrenamiento han recibido los yihadistas de ISIS y los guerrilleros kurdos de Rojava? Es en el campo de batalla donde se encuentra el valor y además en el único supuesto de defender el territorio nacional -ventaja para los locales-. He puntualizado que para los técnicos del ejército habría un preparación profesional, el resto serían fuerzas de defensa populares.

Miquel del Fai
febrer 5th, 2015 at 6:01 pm

Trobo be el redactat, tot i que s’hauria de tenir en compte els pros i el contres de mantenir un exercit per molt petit que sigui. Crec que aquest es un punt que caldria aprovar o rebutjar mes tard, via un REFERÈNDUM a tota la ciutadania un estigui aprovada la Constitució.

Claudi
febrer 6th, 2015 at 10:37 am

Crec que el nom és el que menys compta. No crec que faci falta tenir exèrcit, en el sentit de forces armades, ja que, al ser tant petits respecte a hipotètics “veïns invasors”, poca cosa es podria fer fora de demanar empara a estaments internacionals. Ara mateix ho veig molt llunyà.
Altra cosa seria un cos, que tant podria ser una divisió dels Mossos, o un cos apart, amb funcions de Protecció Civil, Intel.ligència, Guàrdia Costera, etc.
Armes no ens en calen. No porten res de bo.

Solanes
febrer 6th, 2015 at 5:33 pm

El punt 4 em sembla contradictori amb el punt 1.-
Si ens regim per tractats internacionals hi haurà contrapartides que no podrem evitars. Per exemple, cas d’estar integrats a la OTAN

Jordi
febrer 6th, 2015 at 7:00 pm

Crec que un petit exércit s’hauria de tenir. Però cal especificar i limitar la despesa dedicada a aquest concepte.

x.gas
febrer 6th, 2015 at 7:38 pm

Jo proposso un cos militar actualitzat al s. XXI sense el rigor prehistoric de jures de banderas ni “todos por la patria”. Un cos entrenat a nivell físic pero també MENTAL que tingi més vocació per ajudar i construir que no pas per destruir. Que ajudin sobin en tasques d’emergència de forma similar als bombers i que siguin vistos com homes/dones de pau com “metges sense fronteres” on l’us d’armes sigui estrictament necessari per defensar-se o defensar l’atacat. Potser és massa maco però creec que hauria d’anar encaminat cap aquí, o com a mínim fer juraments en aquest sentit

Bushido
febrer 7th, 2015 at 10:51 am

L’exèrcit català hauria de tenir una base d’autodefensa, osigui un nucli “dur” que tingués la tecnologia més avançada (i es dediques a innovar en aquest sector) amb la única finaliotat de defensa de Catalunya en cas d’atac. i després sdescentralitzar l’exercit amb tot de milícies piopulars pel territori, milícies totalment voluntaries i amb autonomia.

agustina de aragó
febrer 9th, 2015 at 12:31 am

Exèrcit per res. Abans qualsevol persona de l’antiga Espanya estava disposada a defensar a tots. Ara ja no cal perquè no hi ha por de res. El pitjor és si ens ataquen els de l’estat Islamico, però com només els agrada Andalusia, es querdarán allà.

Almogavers
febrer 9th, 2015 at 12:35 am

Al meu parer Catalunya hauria de constituirse com a “nació de pau” i per tant no hauria de tenir forces armades. D’aquesta manera ens estalviariem una despesa que es podria destinar a sanitat.
Això no vol dir que no poguem tenir algun tipus d’estratègia (o pla secret) per defensar-nos en cas d’agresió armada.
Proposo algo així com:

1. Catalunya és una nació de pau i, per tant, no disposa de forces armades. El parlament i protecció civil disenyaran un pla de protecció ciutadana i d’actuació defensiva popular en cas d’agressió armada per part d’una potència extranjera.

Jordi
febrer 16th, 2015 at 6:48 pm

Jo no soc partidari de la força, som gent de pau i tenir un petit exèrcit per perdre les guerres no ens cal. Val mes tenir una força econòmica com Mònaco, Luxemburg o altres…. i ser amics de tothom.

Carles CAT
febrer 25th, 2015 at 11:11 am

Proposta:
Art.22-punt 1:En tot cas, la despesa pública en matèria de defensa no pot superar cap any el 10% de l’assignació a Ensenyament dels pressupostos de l’Estat.

ToöO
abril 26th, 2015 at 2:32 pm

Jo crec fermament en la LA NOVA CULTURA DE LA PAU, caminant vers l’extinció progressiva de tot els exèrcits i els ingents pressupostos militars, fins a la seva desaparició final, vers el camí de la veritable pau duradora.. En un País ric, amb una nova Catalunya desmilitaritzada. En polítiques públiques decidides i compromeses amb la defensa dels drets humans i la construcció de la pau.

I amb el control social de la despesa pública: ben segur que les persones humanes, conscients, a la fi prioritzaran pressupostos en sanitat o educació o medi ambient, que no pas en armes o bombes o..

Herbert Soldelvila
maig 29th, 2015 at 12:32 pm

Considero que en una Catalunya independent són necessàries uns forces armades per homologar-nos a la resta de països del nostre entorn. Irlanda, Bèlgica, Dinamarca, Holanda, si els prenem com a exemples per a unes coses fem-ho també en defensa.

Entenc el arguments de cultura de la pau, però considero que no tenen en compte la realitat política i estratègica global en la qual les forces armades hi tenen el seu paper. Pels que argumenten d’un cost excessiu la Generalitat invertirà el 2015 (tot i la ciris) un 23,1% del seu pressupost en inversió social (educació, sanitat, habitatge, etc.). Comptant en l’augment de recursos d’una Catalunya independent podríem assumir perfectament una inversió de l’1-2%. També compto que com a part dels traspàs d’actius amb l’Estat Espanyol es passaria part de l’equipament existent, reduint molt els costos en comparació a comprar-ho tot de nou. En tot cas jo rebutjaria als programes més cars (avions de combat, submarins, blindats pesats, etc.) per a començar a configurar unes forces armades el més modernes, flexibles i sostenibles possibles.

Del redactat proposat considero considero que el punt 1 és excessivament ambigu. Per mi cal que hi consti el paper de les forces armades en la defensa dels ciutadans de Catalunya així com el deure de protegir el seu territori. Sé que venim d’una constitució espanyola que s’ens va molt rància, però aquesta és la funció primària de qualsevol exèrcit no? (vigilància i protecció de l’espai aeri, aigües territorials, etc.).

Anònim
juny 29th, 2015 at 9:17 am

estic d’acord bàsicament en el escrit sobre les forces armades catalanes, ja que rebutgen clarament qualsevol concepte de sentit imperial, però haig de manifestar el meu desacord en la primera manifestació del 2on punt, no es pot prohibir sense saber del cert un armament defensiu pel fet que no sigui convencional, ja que les investigacions avaçen de forma molt ràpida i rebutjar un nou avenç armamentístic que ens pot portar a sobreviure defensivament, sense valorar la seva importància, crec que és molt agosarat

joan s. alòs
juliol 22nd, 2015 at 11:01 am

Article 22.1: el tema fonamental és si tenir o no exèrcit. I jo no indicaria el % de la despesa en temes de forces armades, ni cap altre. Entenc que aquestes són funcions de lleis i programes de govern entre els que escolliran els ciutadans

Defensa.Cat
setembre 7th, 2015 at 12:57 pm

Els punts proposats tenen quelcom d’ambigu i pressuposen una visió negativa de les forces armades (que probablement hi sigui a bona part de la societat actual). Però hem de prendre exemple de veïns nostres, com els països escandinaus, on hi ha un gran estat del benestar així com exèrcits petits però prou ben equipats i valorats. Des de Defensa.Cat defensem la creació d’unes Forces de Defensa de Catalunya, eficients i ben entrenades i equipades. Proposem un exèrcit amb un nombre limitat de personal, també amb un conjunt de reservistes que provindrien d’un servei militar voluntari. Cal emprar l’equipament més capdavanter i òptim, rebutjant així les armes no convencionals i de destrucció massiva com marquen els tractats internacionals. Pel que a les intervencions armades sempre haurien de comptar amb l’aprovació del parlament, però pensem que un acord de la OTAN o en el si de la Unió Europea seria suficient (sense requerir un mandat de la ONU). Per últim pel que fa al pressupost estem d’acord a que sigui limitat, ja que hi ha prioritats socials prioritàries. No obstant seria bo tendir al 2% del PIB, per garantir la capacitat de defensa i seguretat al món. Els països europeus s’han pogut permetre una inversió menor (d’entorn a l’1,5% o menor) només perquè els Estats Units han aportat el gruix de les forces en la majoria de conflictes, suplint les deficiències existents. Defensem també la creació d’unes forces armades europees integrades, en les quals les catalanes haurien de tenir el seu paper i rellevància. Més info a: http://defensa.cat

Sokrates
gener 26th, 2016 at 11:42 am

Una consitutció seriosa no pot entrar a *prohibir* coses de detall, com la despesa màxima en defensa, ni en quines aliances internacionals es pot entrar o no. A més no pot predefinir les estructures de defensa, com prohibir un exèrcit (és ambigu en el text aactual, però sembla dir que ja en tenim prou amb el Mossos). Crec que és una mala idea militaritxar la policia: no vull una “guardia civil catalana”. Vull cossos policials i militars ben separats. Els cossos militars ara no els tenim, per tant no s’ha de predeterminar a la constitució, que només ha de dir que “la República establirà els sistemes de defensa i seguretat necessaris per defensar la sobirania i la llibertat de poble català”.

David MP
gener 28th, 2016 at 10:47 pm

Que jo sapiga, tenim frontera amb Espanya i França, pertenyeriem a la UE i per tant serien paísos aliats i socis en un entorn d’ estabilitat i prosperitat. Perqué un exercit? Que ens invadirán? Millor dedicar aquest x% a educacio, sanitat i politiques socials.

ascipidus2
febrer 6th, 2016 at 11:38 am

Soc totalment contrari a la creació d´unes forces armades. El nostre país ha de ser de pau i cooperació. No tenim enemics naturals dintre del nostre context geopolític per dotar-nos d´un exèrcit que, per altra banda ens costaria molt ( es calculen uns 10000M€/any !). La nostra obligada presència als organismes internacionals de Defensa ( OSCE, OTAN), podria ser-ho en forma de cossos especialitzats en logística, rescats, intervenció humanitària urgent, etc. sense la necessitat de tenir cossos armats. Exceptuo la creació de unitats especialitzades del Mossos de Esquadra armades, referents a lluita anti-jihadista, control de fronteres i aigües territorials, etc. Podem actuar perfectament sota el paraigües de l´OTAN o L´OSCE sense aportar forces armades que, per altra banda series merament simbòliques donat el reduït nombre d´efectius i capacitat ofensiva que podrien aportar.

designed by teslathemes