Proposta de text per a la Constitució de l'Estat Català

Blog

Article 2: De l’Estat Català (Forma de govern)

0 Flares 0 Flares ×
Creiem lògic que el nou Estat sigui una República constitucional, doncs no veiem arguments per a cap altre tipus de govern. Rebutgem, per principi, un sistema monàrquic; primer, per tradició (Catalunya no ha tingut mai Rei, sinó ‘Prínceps’; és a dir, el principal entre els nobles), i segon perquè creiem que, al segle XXI, ningú no ha de tenir privilegis ni prebendes pel simple fet d’haver nascut en una o altra família. Creiem important per qüestió de principis rebutjar a nivell constituent l’atorgació de títols nobiliaris i hereditaris que, avui dia, no ténen cap sentit a una societat moderna i igualitària.

Recordem l’article

Article 2.

De l’Estat català

1. La forma política d’organització de l’Estat és la república parlamentària.

2. Els principis que regeixen l’ordenament jurídic de l’Estat són la llibertat, la justícia, la igualtat de drets i obligacions, l’avançament dels Drets Humans i la celebració de la diversitat.
0 Flares 0 Flares ×
Oriol
abril 30th, 2014 at 9:25 am

La Constitució dels Estats Units també especificava al seu text original (“Title of Nobility Clause” de l’Article I, Secció 9, que no ha estat mai revocada) que el govern dels Estats Units mai no reconeixeria cap títol nobiliari. Fins i tot el Congrés va passar una esmena el 1810 (http://en.wikipedia.org/wiki/Titles_of_Nobility_Amendment) que especificava que el ciutadà dels Estats Units que acceptés un títol nobiliari d’un país estranger perdria la condició de ciutadà dels Estats Units. L’esmena, però, no va ser ratificada pel nombre d’Estats necessaris.

Pau
desembre 4th, 2014 at 12:27 am

La transició cap a la independència és quelcom de complicat en termes de la viabilitat en la ràpida incorporació a la comunitat internacional. Dit això, i estant d’acord amb els principis ètics i morals del republicanisme, crec que faríem bé en no tancar-nos a altres formes de Estat que optimitzin la arribada de Catalunya a la comunitat internacional: trobo que hi haurà moments en els que haurem de cedir per a tal de que no només nosaltres guanyem, sinó que a més aquells més afectats per la nostra independència també guanyin o en surtin menys tocats moralment: no es un proposta, però dono peu a la reflexió sobre un model en el que el cap d’estat és el príncep d’Espanya mentre aquest no sigui monarca de l’Estat espanyol: d’aquesta manera es mantindria un lligam institucional amb instàncies pràctiques en quant a la prefectura de l’exèrcit (salvaguarda per a futures represàlies bèl·liques), i en quant a la representació internacional (si més no de caràcter transitori durant la transició cap a la independència). A més, això aniria en consonància amb la tradició de ‘Principat’ que sempre ha tingut Catalunya, si bé es veritat que mai hi ha hagut vocació monàrquica.

Exemples com aquest existeixen al món, com Austràlia i Canadà, que directament comparteixen cap d’Estat amb el Regne Unit, això és, el monarca de la Gran Bretanya. I, sense anar més lluny, Andorra té una co-capitalitat Estatal: el Bisbe de la Seu d’Urgell, i el cap d’Estat de la República Francesa, abans el Rei de França, ara el President de la República.

Lo Sonat
desembre 14th, 2014 at 11:49 am

Crec que aquí hi ha una confusió. Catalunya no ha sigut mai realment un Principat. Simplement aquest era el nom legal que se li va donar a l’Estat medieval controlat per les Corts Catalanes (l’actual CAC i Pirineus Orientals francesos). Així, no hi havia un Príncep de Catalunya (com sí que hi és a Astúries), simplement hi havia un Rei, que tenia el títol nobiliari de Comte de Barcelona. Per tant, no és cert que Catalunya tingui una tradició de tenir un Príncep, teníem Rei, el mateix Rei que tenia Aragó i València i més tard Castella. Per tant, si volguéssim tenir un Rei, aquest hauria de ser, per tradició, o bé el Rei d’Espanya o bé el candidat carlista al tron espanyol i reinstaurar i la dinastia dels àustries. Crec que és una bestiesa i que no és necessària de cara al reconeixement internacional. A més, seria començar malament.

ferranlup
febrer 2nd, 2015 at 12:04 pm

Proposta d’esmena a la totalitat de l’article, coherentment amb les propostes que faig als articles 1 i 35:

Article 2
1. El territori nacional de Catalunya és constituït pel domini lingüístic català. Transitòriament, però, el territori estatal de la República Catalana se circumscriu al de l’antic Principat de Catalunya autonòmic, amb els corresponents sòl, subsòl, plataforma continental, aigües interiors, mar territorial, espai aeri i estratosfera jurisdiccional.
2. Els territoris de la resta dels Països Catalans tenen dret a incorporar-se a la República Catalana.
3. A títol transitori, també la comarca occitana de la Vall d’Aran forma part integrant de la República Catalana, al si de la qual es constitueix en Estat Nacional Autònom, amb plena salvaguarda dels drets lingüístico-culturals, sociopolítics i altres que li corresponen com a territori nacionalment occità, incloent-hi el dret a la plena normalitat lingüistica amb oficialitat exclusiva de la llengua nacional, el dret a l’autogovern, el dret a la lliure autodeterminació sense ingerències, el dret a la lliure relació amb la resta d’Occitània i el dret a mantenir relacions exteriors.

ANTONI YUS PIAZUELO
febrer 2nd, 2015 at 12:32 pm

jo afegiria qeu hauria de ser una república presidencialista, per eviatar duplicitats i incompatibilitats entre president i primer ministre…s’hauria de pdoer reconéixer el dreta decidir del poble aranès???

Miquel del Fai
febrer 5th, 2015 at 12:50 pm

Crec que es pot donar per bastant encertat aquest article, doncs crec que es millor un PRESIDENT que representi institucionalment a la nació i un PRIMER MINISTRE que governi amb total independència del color de qui sigui el PRESIDENT. Crec que el model francès es prou escaient o fins hi tot l’alemany.

Tetesebas
febrer 5th, 2015 at 10:07 pm

Una pregunta: hem de ser necessàriament Monarquia o República? Potser no caldria un Cap d’Estat, simplement un govern amb un Ministre d’Exteriors fort (tal vegada triat de manera diferenciada al govern,en un període diferenciat, com amb el Síndic) i així no dotar l’Estat de tanta força des de dalt. Estaria bé construir un país amb molta força a les bases, als ciutadans.

agustina de aragó
febrer 9th, 2015 at 3:57 pm

La tradició de Catalunya que formava part de la Corona d’Aragó, no serveix per a res perquè cal fer un nou país. Una republica popular on el poble governi de veritat, com a Veneçuela o a Cuba. A més fora amb la noblesa, el Comte Godó a l’exili.

Antoni
febrer 9th, 2015 at 10:29 pm

Millor seria “una republica parlamentària i participativa”.

Si al preambul, amb encert, per voluntat de modernitat i perque forma part de la manera com expressem que volem ser un estat (raons fundacionals) diem que ens inspiren entre d’altres valors la DEMOCRACIA PARTICIPATIVA crec que s’ha de incloure en l’article 2 que a Catalunya hi haurà sempre i establertes per la constitucio, eines de participacio ciutadana vinculants.

La diferencia entre incloure-ho o no és la de garantir que en fem ús d’aquesta democracia participativa o be que quedi en un brindis al sol en el preambul.

El concepte de Republica Participativa existeix, no extes ni unificat però, relacionat amb aquells païssos on es fan servir eines de participacio ciutadanes de manera regular.

Michael Lawrence Jr
febrer 11th, 2015 at 3:32 pm

Articulo 2.3 Quedan suprimidos los títulos nobiliarios en Cataluña. (ver articulo 20)

Sanchez
febrer 16th, 2015 at 12:23 pm

La república catalana rebutja el rei d’Espanya com a propi.

BORO
abril 17th, 2015 at 6:01 pm

En l’article 2n. crec que, en funció de la concissió, claredat i conveniència de no lligar-nos gratuitament de mans, hi sobra aixó de: “.. i la celebració de la diversitat” que en realitat no vol dir res concret i es pot interpretar de formes molt contradictòries.

ToöO
abril 26th, 2015 at 1:31 pm

Seria bo afegir un tercer punt en aquest article, o bé en el Preàmbul, que pregoni:

Catalunya assumeix com a marcs fonamentals els principis transversals de:

La Nova Cultura de l’Energia.
La Nova Cultura de l’Aigua.
La Nova Cultura del Territori i de Conservació de la Biodiversitat.
La Nova Cultura de l’Educació.
La Nova Cultura de les Arts i les Ciències.
La Nova Cultura de la Solidaritat i la Col·laboració.
La Nova Cultura de la Pau.
La Nova Cultura de la Política i la Democràcia Social.

joan s. alòs
juliol 22nd, 2015 at 10:49 am

Article 2.2: què significa la celebració de la diversitat? Si ja diem igualtat de drets i obligacions, no ens afecta a tots per igual amb independència de gènere, creences, etc.
Article 2.2: què significa l’avançament dels drets humans? Podem firmar els presents i futurs de les Nacions Unides però si diem avançament a què ens compromet? O són paraules boniques però buides?

Ramon52
setembre 17th, 2015 at 10:02 am

Art. 2.1. La forma política d’organització de l’Estat és la república parlamentària FEDERAL.

Ramon52
setembre 17th, 2015 at 10:30 am

Art. 2.2. Els principis que regeixen l’ordenament jurídic de l’Estat són l’harmonia dels ecosistemes i el respecte mutu entre les persones.

Lluís A.T.
octubre 15th, 2015 at 4:58 pm

El punt 1 d’aquest article hauria de ser el que es proposa al punt 1 de l’article 1, però amb l’afegit de l’estat social: Catalunya es constitueix en un Estat democràtic, social i de dret.

Sokrates
gener 26th, 2016 at 1:51 pm

No vull que digui “social” (que no està definit) ni “socialista” ni cap altra adjectiu ideològic. Recordeu també que el feixisme italià es declarava com a “República Social” (1943-45). Vull un estat democràtic i sense adjectius (popular, revolucionari, social, socialista, nacionalista, ecologista …)

Sokrates
gener 26th, 2016 at 1:47 pm

Aquest articla proclama de república parlamentaria, però això és discutible: es pot preferir, com faig jo, un sistema seme-presidencialista com França o Portugal. Així el President de la República s’escull pel poble i el premier l’escull pel Parlament; això augmenta el pes dels ciutadans i minva el dels partits i els seus aparells. Alguns aspectes de la Constitució, com aquest, s’haurien de decidir en un referèndum amb una llista de preguntes (model Islàndia): “El President de la república l’escull (1) el poble, o (2) el Parlament. Només més tard es pot legislar el sistema electoral permanent.

Oscar
febrer 6th, 2016 at 2:42 am

Aixo es molt important. El que falta aclarar es quin tipus de republica, presidencialista (una mateixa persona asumeix el carrec de Cap d’Estat i Cap de govern) o semipresidencialista (per una banda hi ha el President de la Republica que seria el Cap d’estat elegible sota eleeccions, i per altra banda el Cap de govern o Primer Ministre). Tambéfalta aclarir cada quant es relitzarien eleccions (tant per president de la republica com per cap de govern, en el cas que fos semipresidemciallista)

Xarli Max
maig 16th, 2016 at 2:54 pm

1 Darrera de drets i obligacions afegiria /de les persones/.
2 No sé si s’escau el del tot el terme avançament en aquest context. Suggereixo substituir-lo per /consecució/, que conté també la idea de camí endavant, d’avançament, amb l’objectiu ideal d’assolir els Drets Humans universals.

designed by teslathemes