Proposta de text per a la Constitució de l'Estat Català

Blog

Per què una sola cambra?

0 Flares 0 Flares ×

Dins la nostra convicció que no cal repetir els errors del passat, creiem que una sola cambra per a un país com Catalunya és suficient; la proposta s’emmarca dins del principi d’eficiència (volem evitar malbarataments). En l’origen de la divisió del poder legislatiu en dues cambres hi ha dues possibles raons: de representativitat de classes socials (p. ex., el Parlament britànic) o d’equilibri entre territori i població.

De la primera raó no cal ni que en parlem perquè és d’un altre temps (afortunadament). Pel que fa a l’equilibri entre la representativitat territorial i poblacional, proposem un sistema mixte en una sola cambra que asseguri que tots els territoris hi són ben representats i, a la vegada, que les zones de més gran densitat de població tinguin un pes major. Partim d’un número mínim de diputats per unitat territorial (comarca), i a aquests, li afegim diputats en funció del percentatge de població que hi viu. Així, els territoris més despoblats s’asseguren representativitat, i els més poblats, pes*.

* En el model proposat, per exemple, el Barcelonès, amb una població 500 vegades més gran que l’Alta Ribagorça, tindria només 14 vegades més diputats (42 a 3). Creiem que això equilibra el pes entre les regions.

0 Flares 0 Flares ×
Oriol
abril 30th, 2014 at 9:29 am

Hi ha una tercera raó que es va considerar a la convenció constitucional de Philadelphia el 1787, quan es redactava la Constitució dels Estats Units: alentir el procés legislatiu, donar-li pausa; diguem que si hi havia no una, sinó dues cambres legislatives, s’assegurava que la legislació aprovada partiria d’un gran consens, ja que es feia necessària la concurrència de dos grups de legisladors (el Senat i la Cambra de Representants), escollits per mètodes i electorats diferents (els dos senadors de cada Estat eren inicialment designats pel parlament de l’Estat corresponent, i des del 1913 s’escullen per elecció directa dels ciutadans amb l’Estat funcionants coma districte electoral únic; els representants sempre s’han escollit per elecció directa dels ciutadans, per districtes –cada Estat es divideix en tants districtes com representants tingui aquell Estat a la Cambra de Representants dels Estats Units). L’objectiu final era que cap llei pogués aprovar-se de pressa i corrents, sinó després de moltes consideracions fetes a les dues cambres, que tendirien de forma natural a analitzar la legislació de manera diferent.

Oriol
abril 30th, 2014 at 9:31 am

Només assenyalar que el Tribunal Suprem dels Estats Units, en una sèrie de sentències durant els anys ’60 del segle passat, va considerar que els districtes electorals que no asseguressin igual representació tant a la Cambra de Representants dels Estats Units com als parlaments de cada un dels estats (state legislatures) violaven el principi “un home, un vot.” És a dir, en un sistema com el nord-americà, basat en districtes uninominals, cada districte havia de tenir igual població (és per això que cada 10 anys es refan els mapes dels districtes electorals als Estats Units, d’acord amb el cens). És veritat que l’equilibri població/territori segueix una lògica que en general és acceptada a Catalunya (no obstant això, politòlegs amb amplis coneixements de dret constitucional com Joan Ridao s’han aliniat amb el principi pur “un home, un vot” ). Però la jurisprudència del Tribunal Suprem dels Estats Units (un país que sí que reconeix clarament l’equilibri població/territori amb l’existència del Senat com a cambra de representació territorial amb igual nombre de senadors per estat al marge de la seva població) traslladada a Catalunya potser aconsellaria un sistema una mica més proporcional al volum de població de cada districte electoral.

Lo Sonat
desembre 14th, 2014 at 11:40 am

Crec que dividir les circumscripcions electorals en comarques (entenc que és el que proposeu) perjudica molt la representativitat de partits petits, a no ser que augmentés moltíssim el nombre de diputats. Crec que s’haurien d’establir circumscripcions en funció de la població, que no haurien de coincidir necessàriament amb la divisió territorial de Catalunya, les vegueries. Pel que fa al Senat, només el veuria necessari si apostem per un model territorial de tipus federal com Àustria o Suïssa. Jo sóc més partidari dels models nòrdics on la descentralització es dóna més a nivell municipal que regional, tot i que evidentment la Vall d’Aran hauria de tenir un règim especial. En tot cas, un Senat en un país on la única regió amb autogovern seria la Vall d’Aran (o, com diuen alguns, també el Barcelonès), ho veig innecessari. Una cambra és suficient.

Albert Teixidor
febrer 16th, 2015 at 8:20 pm

Cal una representació territorial, per tal de no afavorir els espais àmpliament poblats, envers els espais despoblats.

Però cal tenir en compte que amb l’actual sistema polític centrat als partits polítics, fa que el sistema estigui prostituït i aquests mecanismes no serveixin de res.
Cal representació directe sense intermediaris. el vot electrònic és un dels sistemes.

designed by teslathemes