Proposta de text per a la Constitució de l'Estat Català

Blog

Article 4: Sobre la llengua

0 Flares 0 Flares ×
Com diu el text proposat, el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya. Però la realitat del nostre país és que som una societat multilingüe, amb una presència molt important del castellà, i aquesta és una riquesa que molta gent voldria preservar. Hi ha diverses maneres de preservar aquesta riquesa, però. El nostre text proposa que l’espanyol sigui llengua co-oficial, i que el seu ús i la seva difusió sigui fomentada activament. Com també és important preservar i mantenir l’aranès, i fer polítiques de protecció i promoció d’aquesta variant històrica de l’occità. El multilingüisme és un avantatge important per a un país petit com Catalunya, però el debat sobre aquesta qüestió és molt viu al carrer i als mitjans de comunicació. Què en penseu?
Recordem l’article
Article 4.

De la llengua

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. El català és, doncs, la llengua oficial de Catalunya, i l’emprada per l’administració de l’Estat.

2. L’espanyol és llengua co-oficial de Catalunya, en virtut del dinamisme de què gaudeix al nostre país. El seu coneixement serà promogut entre la població. Els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en aquesta llengua amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus.

3. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció.
0 Flares 0 Flares ×
Anthony C. Sànchez
octubre 21st, 2014 at 2:50 pm

En lloc de llengua co-oficial (perque el co- vol dir que està a la mateix alçada que un altre llengua, però resulta que no hi ha un altre, perquè el català és l’oficial, exclusivament), potser seria millor parlar d’un estatus especial per a la llengua castellana, crec jo.

gica
novembre 3rd, 2014 at 10:34 am

Proposo que, tret de la catalana, no hi hagi cap altra llengua oficial. Ni cap esment a la Constitució de cap altra llengua. Això vol dir la supressió de l’apartat 2 de l’article 4.

lo poble
desembre 30th, 2014 at 11:40 am

Català i aranès, mínims oficials! I recordar el caló, també. El castellà que gaudeixi d’especial respecte i protecció, com el català a la Constitució (art. 3.3 CE)

Jordina
febrer 2nd, 2015 at 3:35 pm

TAmbé cal recordar la llengua de signes catalana, que va ser reconeguda el mateix any que l’aranès (Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana)

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:02 pm

Seria interessant que la gent tingués uns mínims de llengua de signes, no? Això no hauria d’anar a la Constitució, és una idea pel nou estat. I també un mínim nivell d’aranès, que hi ha gent que no sap ni què és!

Josep Cercuns
gener 15th, 2015 at 9:54 am

Jo només canviaria “espanyol” per “castellà (idioma principal d’Espanya)” perqué “espanyol” no deixa lloc al vasc o gallec ( i actualment al català)

Saim Dusan
gener 15th, 2015 at 10:35 am

Primer, en català s’escriu “basc”. Només en castellà s’escriu amb “v”, ni idea per què (en francès, portuguès, occità i anglès va amb “b” també).

Segon, no sé per què hauríem de parlar d’Espanya a la constitució CATALANA. De la llengua castellana encara (tot i que cal dir que hi estic en contra), però dir “idioma principal d’Espanya”? De debò?

jordis
febrer 6th, 2015 at 8:36 pm

“espanyol” és un adjectiu que es refereix a un país, “castellà” es refereix a l’idioma. Però si es diu “espanyol” hi queda un joc obert d’incluir totes les llengües de l’antic o nou estat espanyol, és a dir èuscar, gallèc, asturlleonès, etc.

Anònim
setembre 12th, 2015 at 8:30 pm

Totalment d`acord. Hauria de dir Castellà en lloc de “espanyol”

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:06 pm

Voleu dir que cal mencionar-lo? L’anglès també seguirà aprenent-se, i ja ara es vol que els estudiants surtin de l’educació obligatòria amb un domini de l’anglès equivalent al castellà i al català (que ara, de moment, no és així, però és el que es pretén), i l’anglès no surt pas a la Constitució espanyola. Evidentment, el castellà apareixerà a les lleis d’educació, però no cal mencionar-lo a la Constitució catalana (recordo que actualment a l’Estatut de Catalunya apareixen català i aranès com a llengües oficials).

Albert Fabà
abril 18th, 2016 at 8:29 pm

D’acord amb Josep Cercuns, però sense “(idioma principal d’Espanya) que és una informació sobrera

Magda
gener 28th, 2015 at 10:18 am

No estic d’acord amb la consideració de co-oficial del castellà. Considero que el castellà ha de ser considerat de la mateixa manera que l’anglès i el francès.
Actualment hi ha una població Castellanoparlant important a Catalunya que si no existís aquest article es podria considerar exclosa i s’apartaria del projecte independentista, però s’ha de tenir visió de futur:
1) El català es una llengua amb risc de desaparició i el castellà es una llengua prou forta per no necessitar aquest reconeixement a la constitució catalana, el castellà s’utilitzarà si la gent així ho vol.
2) No és necessari tampoc permetre una possible escletxa a discussions legals sobre les llegues à Catalunya, el català i ja està.
3) Catalunya pot desenvolupar una dinàmica en el futur en la qual el castellà pot perdre importància davant de llegues veïnes com el francès o llengües internacionals com l’anglès, perquè condicionar-nos d’entrada?
Si cal conservar aquest article proposo aquesta modificació:
• 2. L’espanyol, anglès i francès son llengües que seran especialment promogudes entre la població. Els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en aquestes llengües amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus.

Joan
gener 28th, 2015 at 7:58 pm

Estic bastant d’acord amb el que dius, per això proposo el següent:

“”1. La llengua oficial de l’Estat i pròpia de Catalunya és el català.
2. L’aranès és llengua oficial de Catalunya i pròpia de la Vall d’Aràn.
3. La llengua vehicular de l’administació pública és la pròpia del territori del seu àmbit. Així mateix també farà ús de les altres llengües co-oficials de l’Estat. Els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en qualsevol d’aquestes llengues amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus.
4. Addicionalment l’administració pública també oferirà suport a totes aquelles llengües que siguin d’ús freqüent en la societat i adoptarà les mesures necessaries per adaptar-se a la realitat lingüística del moment.
5. L’administració de l’Estat es compromet treballar per a que ningú sigui discriminat per qüestions lingüístiques.”

Amb l’article 1 i 2 faig oficials el català i l’aranès (o occità si ho prefereixes). En el 3 protegeixo les català i l’aranès. En els punts 4 i 5 es reconeix a la societat plurilingue d’aquest país i es promou que ningú sigui discriminat, però sense que això vagi en retriment del català i de l’aranès.
Potser aquesta proposta és millorable, però hi he pensat molt i de moment és la que més em convenç

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:07 pm

A mi també m’agrada bastant la proposta, Joan!

QUEL
febrer 9th, 2015 at 12:47 pm

El català ha de ser l’ única llengúa oficial de Catalunya. NO ha d’existir cap altra llengua co-oficial, que no sigui l’aranès a l’Aran.
El castellà no pot ser co-oficial, sino és que el quew volem és

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:09 pm

No sé si he entès bé el teu comentari, però l’aranès actualment és oficial a tot Catalunya, no només a l’Aran.

IC
febrer 22nd, 2015 at 3:13 am

El català hauria de ser l’única llengua oficial ja que és la llengua pròpia i originària que, a més, en ser una llengua minoritaria, en l’àmbit internacional, s’ha de protegir. No esmentaria res més. Tant el castellà com l’anglès són llengües dominants a les quals no els cal protecció. Es continuaran estudiant i emprant.

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:10 pm

Pensem en l’occità/aranès! Ara mateix és oficial a Catalunya (article 6.5 de l’Estatut).

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:11 pm

I tinguem en compte que l’occità, tristament, és encara més minoritari. L’únic lloc on està reconegut és a la Vall d’Aran, i això que el territori on es parla ocupa gran part de França…

Mireia T
febrer 9th, 2015 at 10:01 am

Plenament d’acord.

Oscar
febrer 6th, 2016 at 2:12 am

Sincerament, crec que és bastant encertat que el castellà sigui cooficial. Perquè la realitat es que milions de catalans tenen com a llengua materna el castellà, conjuntament amb el català. I a Catalunya hi viu molta gent que prové d’altres llocs de l’estat.

Lo Sonat
desembre 14th, 2014 at 11:12 am

“La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció.” ho sento però jo crec que l’Aranès hauria de ser llengua oficial de l’Estat, igual que el Retrorromanx ho és a Suïssa. Així, espero que l’occità sigui vist no com una cosa “especial” sinó com un valor més del país, que ens agermana amb la meitat de França, que comparteix el mateix origen que el català, i que no oblidem que els catalans venim dels occitans… hem de ser també l’Estat de l’occità, com Espanya no ha volgut ser l’estat del català.

PEPOT_VALLES
gener 1st, 2015 at 7:57 pm

Estic d’acord, l’Aranès (Occità) ha de ser oficial a tot Catalunya o si més no a la Vall d’Aran, però no això de “…serà objecte d’ensenyament i especial respecte i protecció”, que no vol dir res. No podem cometre els mateixos errors que han comés els governs espanyols i dels que tant ens queixem. A més donat el cas que Catalunya acabi estan dins de la CEE, Catalunya ha de sol.licitar la oficialitat del Català però també de l’Occità.

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:17 pm

Ara mateix l’aranès és oficial a tota Catalunya, no el reduïrem a oficial només a l’Aran! Totalment d’acord amb el que comentes, no fem als aranesos el que ens han fet a nosaltres, potenciem que la gent el conegui, nivells mínims a les escoles i possibilitats d’aprendren més enllà d’alguns cursets a Barcelona i de l’Escola Occitana d’Estiu. Ja que l’Estat francès és tan centralitzador que no reconeixerà l’occità com a realitat tan present al país, nosaltres que tenim la sort de tenir part del territori on es parla la llengua (tot i que el percentatge de persones que el parla com a llengua principal a casa crec que és molt menys del 20%, i la població…diguem que només cal veure els resultats del 27-S) hem d’aprofitar-ho per enriquir-nos culturalment.

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:17 pm

Reduirem* (sense dièresi)

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:18 pm

i “aprendre’n”

K-Min
gener 21st, 2016 at 6:22 pm

L’Aranès ha de ser oficial a Catalunya i punt. Això d’especial respecte i protecció es pot interpretar de qualsevol manera. Ah, i el castellà pot ser tan co-oficial com l’anglès. Obertura de mires i de braços. Integrem i no expulsem.

Albert
gener 25th, 2016 at 9:12 pm

El aranes tambe ha de ser llengua oficial. Doncs es una riquessa que tenim a Catalunya

Oleguer Amela
desembre 28th, 2014 at 12:24 pm

L’Aranes tambe hauria de ser oficial,s’hauria d’especificar a la Constitucio.Gracies

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:19 pm

Totalment d’acord, Oleguer!

Ferriol Macip
desembre 28th, 2014 at 4:44 pm

És un error molt greu nomenar la llengua occitana “parla aranesa”. Dit això, l’occità hauria de ser llengua oficial única a la Val d’Aran. És més, el país s’hauria d’anomenar oficialment República de Catalunya i Aran.

Actualment la llengua occitana és oficial a tot el Principat de Catalunya seguint el mandat de l’Estatut de 2010 i de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran.

Aran és un territori de la nació occitana, que lliurement va decidir ser part de Catalunya a l’edat mitjana. És com a tal que la constitució l’ha de reconèixer

PEPOT_VALLES
gener 1st, 2015 at 7:58 pm

Totalment d’acord.

Fèlix
gener 27th, 2015 at 7:08 pm

Totalment d’acord.

Casabayó
febrer 5th, 2015 at 10:20 pm

Totalment d’acord

jordis
febrer 6th, 2015 at 8:03 pm

Totalment d’acord.

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:22 pm

Totalment d’acord.

Jordi Serradell i Cugat
desembre 28th, 2014 at 6:13 pm

Esmena meva: Les llengües própies de l’Estat són el català i l’aranés. És per això que aquestes dues llengües seran llengües oficials de l’Estat. Llengües que el president de la República, el govern i els diputats/des haurán de saber parlar per tal de poder ser dignes representants de la sobirania estatal. També en els àmbits públics s’haurán de fer servir les dues llengües més el castellà, patrimoni cultural de la República de Catalunya. El castellà i el català s’ensenyarán de manera obligatoria en tot el territori, mentre que l’aranés només serà obligatoria a la Vall d’Aran i optatiu a la resta de l’Estat.

Pol Strel
desembre 30th, 2014 at 8:27 am

Jo discrepo. Per mi les llengues obligatòries haurien de ser el català, l’anglès i una tercera llengua a escullir, i a més tots els catalans haurien de fer un curs obligatori d’aranès per tenir uns coneixements mínims i bàsics de l’estructura de la llengua i un vocabulari mínim

PEPOT_VALLES
gener 1st, 2015 at 8:01 pm

L’anglès pot ser llengua obligatòria a l’ensenyament, com ja ho és actualment, però no oficial. A més això pot canviar amb els anys, podria passar (tot i que és força improbable) que en un futur proper un altre idioma, com per exemple el xinès, agafés el paper de lingua franca que ara té l’anglès.

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:26 pm

Exacte, no cal parlar a la Constitució de les llengües obligatòries a l’ensenyament (com seran segur el castellà i l’anglès). Això ja ho desenvoluparem en lleis i, efectivament, potser d’aquí uns anys altres llengües com el xinès o l’alemany passaran a tenir tanta rellevància que adquiriran el mateix estatus que el castellà i l’anglès (que d’aquí uns anys esperem que s’equipari al nivell del català i al castellà, i que els alumnes que surtin de l’educació obligatòria tinguin un domini de l’anglès semblant al de les altres dues llengües. Ja s’està treballant per això). I l’aranès estaria bé que tingués presència al sistema educatiu a tota Catalunya, que ara per ara només en poden gaudir a la Vall d’Aran, del seu ensenyament obligatori!

jordis
febrer 6th, 2015 at 8:30 pm

molt bé català i occità oficial i domini obligatori per a carrecs d’un rang determinat.
Com ja s’ha parlat de Suïssa, allà tothom ha de dominar mínim dues llengües del païs. Obligatori a nivell d’ensenyament com a tercer idioma, en un acte de solidaritat històrica, llavors també podrien apareixer el basc o el gallec, oi que sí?

Jordi Serradell i Cugat
desembre 28th, 2014 at 6:14 pm

Andorra no ha adquirit el castellà ni el francés com a llengües oficials.

Garfield
setembre 2nd, 2015 at 9:45 pm

I sembla que se’n surten perfectament amb una sola llengua oficial. Podriem fer-ho com Andorra, hi estic d’acord.

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:27 pm

Cert.

Jordi Serradell i Cugat
desembre 28th, 2014 at 6:17 pm

i no hi ha hagut cap problema. Si es volgués canviar i una majoria del poble volgués que el castellà també fos oficial tenen els seus drets participatius que aquesta constitució marca. Però el castellà no és una llengua autoctona del territori i és una llengua sobreprotegida degut al seu volum de parlants, jo d’entrada la redactaria així i si en un futur es vol canviar, pacíficament es farà a través del dret participatiu, de moment posem el que és evidentment autócton del territori i evident que es reclamarà.

Josep Pons
desembre 28th, 2014 at 10:07 pm

Si acceptem la menció llengua espanyola com la llengua castellana, estem fent el joc al franquisme .
Crec oportú en el nostre cas ignorar el terme llengua oficial, i evidentment co-oficial, i adopotar el terme llengua pròpia: el català a Catalunya, i l’aranés a l’Aran, ambdues llengues per a tenir especial protecció en llurs territoris de la República Catalana.
A Texas no tenen llengua oficial, i també hi ha bilingüisme, encara que poc comparable amb la nostra situació.
Hem de ser conscients que si no donem prioritat al català, aquest s’extinguirà. Jo no vull que s’extingueixi, però la meva opinió la voldria contrastar via referèndum amb la resta de ciutadans de Catalunya.

PEPOT_VALLES
gener 16th, 2015 at 7:49 pm

Estic d’acord. no cl que parli de llengues oficials i només de llegua propia de cada territori (Catala a Catalunya, Occità a l’Aran).

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:29 pm

Tenint en compte la situació de risc en què es troba el català, i encara més l’aranès, sí que hauríem de parlar de llengües oficials. Sinó els estem deixant a la mercè de la vida…

Xavier Orduña
desembre 28th, 2014 at 11:05 pm

Jo preferiria un article tipus: tots els ciutadans de catalunya tenen el dret i deure de parlar i entendre el català, castellà o occità/aranés.

Crec que el català ha de ser la llengua preferent en la qual l’administració es dirigeix als ciutadans, però que els ciutadans es poden expressar en qualsevol de les 3 amb les mateixes garanties.

Crec que es també important no relegar el aranès a una “llengua” protegida.

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:32 pm

No cal parlar del castellà a la Constitució. És una llengua que té assegurada la supervivència, a Catalunya (i per lleis d’educació la seguirem mantenint) i al món (van fer molta feina a Sud-Amèrica, els espanyols). De la mateixa manera que voldrem un president que parli anglès, també haurà de parlar castellà, però no cal parlar del domini del castellà a la Constitució. Amb la qüestió de l’aranès, molt d’acord.

Saim Dušan Inayatullah
desembre 29th, 2014 at 3:54 am

El català està patint una substitució lingüística cap al castellà. Perquè el català sobrevisqui – i això és clau – el castellà ha de recular, ha de deixar espai a la llengua minoritzada. Si no em creus llegeix qualsevol llibre de sociolingüística catalana. Promoure” i “difondre” el coneixement del castellà, per tant vol dir la mort del català.

A més a més, no hi veig la lògica. “Som una societat multilingüe, per tant hem de promoure el castellà” – no seria més lògic dir “som una societat multilingüe, per tant hem de promoure el multilingüisme”? L’únic monolingüisme que existeix a Catalunya és el monolingüisme castellà, o sigui que promoure el castellà per promoure el multilingüisme no té ni cap ni peus. Que a més a més el castellà no és l’única llengua estrangera parlada a Catalunya, també hi ha llengües amb prou parlants com l’àrab marroquí, el romanès o el wòlof que ningú no aprèn mai – no hauriem de promoure el coneixement d’aquestes llengües, i no el castellà, que ja és impossible viure sense ell a la societat catalana?

(A banda del tractament imperialista de l’aranès, que trobo que els companys en Jordi, en Ferriol i Lo Sonat ja han debatut).

Noemí
desembre 29th, 2014 at 11:57 am

NOTA DELS MODERADORS: Els comentaris de la Noemí han sigut eliminats per utilitzar insults i llenguatge groller.
L’objectiu d’aquest blog és reflexionar sobre tot el referent a una possible constitució catalana, de forma educada i el més ordenada possible, i no permetem els atacs personals.

Saim Dušan Inayatullah
desembre 29th, 2014 at 3:23 pm

El marroquí no hi és, a l’escola d’idiomes – en el cas de llengües poc escrites o amb baix prestigi (com el quètxua i l’amazic també) crec que tenim la oportunitat de promoure-les des d’aquí a Catalunya, perquè serà més probable que el català sobrevisqui si recuperem l’ecologia lingüística mundial.

No es tracta de introduir tots aquests idiomes a totes les aules tampoc, sinó de fomentar-ne el coneixement a la segona generació, que sovint no els saben escriure i els entenen millor que els parlen. També en zones on hi ha molts immigrants, penso sobretot en el romanès i el marroquí ara però segurament n’hi ha d’altres, estaria bé que els alumnes d’altres comunitats tingués l’opció d’aprendre’n alguna cosa. El català té més possibilitats de sobreviure si valorem el multilingüisme no jerarquitzat i no pas aquest bilingüisme fals i aquesta obsessió per l’anglès.

Joana
juny 7th, 2015 at 2:55 pm

Bravo! 100% d’acord amb tu

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:38 pm

També bravo! Molt interessant tot el que dius i molt d’acord amb tot. S’ha de fomentar el coneixement i l’apresa d’altres llengües! A diferència d’Espanya, on saber-ne més sembla que hagi de ser motiu de vergonya o culpa o ocultació o vés a saber què, a la futura República catalana voldrem promoure l’enriquiment cultural i facilitar-lo a tothom.

Pol Strel
desembre 30th, 2014 at 8:24 am

Totalment d’acord, i és en part el que he intentat dir en un comentari separat. Les llengues oficials haurien de ser català i aranès, però l’estat hauria de permetre (facilitar) la comunicació en qualsevol altre llengua que en una comarca o municipi donat tingui una base de parlants suficients. Sigui aquesta llengua el castellà, el marroquí, l’amazic, el xinès mandarí, o qualsevol altre. I totes aquestes llengues haurien de ser optatives com a segona o tercera llengua a estudiar a les escoles i instituts, a més a més de les escoles oficials d’idiomes

Mireia T
febrer 9th, 2015 at 10:24 am

Estic molt d’acord a distingir les llengües pròpies i oficials de la resta. Ara bé, no és viable que l’estat pugui i hagi de gestionar tantes llengües a nivell burocràtic.

El que sí que és molt necessari és remarcar una voluntat de respectar i fer conèixer la diversitat de llengües que componen el mapa català i del món. Penso que és necessari un esperit de multilingüisme (amb una base clara de llengua oficial forta), tant en els tractes administratius com en l’educació.

Hauria d’existir un annex (o un tipus de document més variable que una constitució) en què es reglamentés i es fes esment de les llengües d’importància del moment. Perquè recordem que, en aquests moments, el castellà, l’anglès, l’àrab i l’amazic serien potser les més importants, però d’aquí a deu anys el panorama pot ser ben diferent.

Tenir el monolingüisme o el bilingüisme com a ideologia ens pot fer cometre els mateixos errors que ha comès l’estat espanyol, ens pot encarcarar a nous canvis socials i ens pot perjudicar perquè el castellà és una llengua amb molts parlants i amb molta força a Catalunya.

PEPOT_VALLES
gener 1st, 2015 at 8:04 pm

Subscric tot el dius.

Noemí
desembre 29th, 2014 at 4:22 pm

NOTA DELS MODERADORS: Els comentaris de la Noemí han sigut eliminats per utilitzar insults i llenguatge groller.
L’objectiu d’aquest blog és reflexionar sobre tot el referent a una possible constitució catalana, de forma educada i el més ordenada possible, i no permetem els atacs personals.

Pol Strel
desembre 30th, 2014 at 7:37 am

Jo no estic d’acord que el castellà sigui llengua co-oficial. Tolerada, protegida… però mai co-oficial. I protegides ho haurien d’estar també totes les llengues amb un número significatiu de parlants. Per mi, el català ha de ser llengua oficial, i l’aranès llengua co-oficial, amb representació en estructures d’estat (l’aeroport, per exemple, hauria d’estar retolat en català, aranès i anglès), i qualsevol ciutadà hauria de poder-se dirigir a l’administració tant en català com en aranès. Per a qualsevol altra llengua “protegida”, l’estat hauria de posar mesures per tal que qui no pugui expressar-se correctament en català o aranès pugui accedir als serveis de l’estat mitjançant traductors o els serveis que calgui.

Xucamulla
febrer 2nd, 2015 at 10:06 am

Ho trobo molt bé.
Català i aranès al mateix rang a tota Catalunya i per a la resta de llengües podriem donar uns serveis d’ajut al ciutadà per traduir al català qualsevol document del castellà, francès, urdu, … sempre al català i aranès, únics vàlids legalment.

lo poble
desembre 30th, 2014 at 11:45 am

Si el castellà és oficial (o co-oficial, que és el mateix) ja l’hem ben fumut! Evidentment, s’ha de tenir en consideració, però posar-lo en aquest estatus és una sentència de mort pel català.

gica
desembre 30th, 2014 at 8:21 pm

100% d’acord. Fa anys que ho dic.

lo poble
gener 28th, 2015 at 3:01 pm

I si el català perilla, l’occità encara més… L’article 6.5. de l’Estatut diu: ” La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.” No hem de redur l’aranès a ser oficial només a l’Aran, ho ha de ser com ara a Catalunya.

Ester
desembre 30th, 2014 at 10:26 pm

Benvolguts,

Per començar vull agrair la feina que esteu fent i també l’oportunitat de poder-hi participar, perquè em preocupa molt el tema de la llengua i no tinc gens clar que sigui una bona idea proclamar que el castellà serà una llengua cooficial. Crec que la Constitució ha de tenir en compte que el català està en perill i que si no volem que desaparegui no ens podem permetre de donar eines legals a qui el vol atacar esgrimint drets individuals o de qualsevol mena, perquè no dubteu que hi haurà atacs igualment com ara o encara amb més força, fent veure que la protecció de la llengua catalana per part de l’administració és un atac als drets de les minories. Cal defensar la llengua d’aquells que no l’estimen o senzillament no són conscients del perill que corre i que reivindiquen drets personals alegrement que en realitat sentencien la llengua a la seva desaparició.
Potser seria bo fer pública la intenció de redactar un paràgraf al preàmbul de la Constitució catalana on es digués allò de l’especial respecte i protecció, aplicat al castellà, crec que fora molt pedagògic veure les reaccions a un tractament al castellà idèntic al que es fa a Espanya amb el català.

El que tampoc no acabo de veure és que haguem de copiar aquesta expressió del respecte i protecció per a referir-nos a l’aranès. No hauria de quedar clar que l’aranès també és la llengua pròpia del seu territori?(no sé com s’hauria de redactar, però el català i l’aranès semblen per excel·lència, les llengües pròpies de Catalunya). La Constitució, no hauria d’equiparar les dues llengües en drets?

I, per últim, el fet que no es contempli la llengua caló, vol dir que ja no existeix? Algú se n’ha ocupat, d’aquest tema?
I la llengua de signes catalana, no és una llengua pròpia també de Catalunya?

Realment em preocupa molt el tema i no dubto que hi han treballat molts experts, però crec que és un tema molt important i massa delicat per a poder-nos permetre un error.

Moltes gràcies!

gica
desembre 31st, 2014 at 12:25 pm

De cap manera! Cap favor a l’espanyol!
I cap esment a l’espanyol (o castellà) a la Constitució. Si es vol –d’una manera transitòria– establir alguna mena de drets d’aquesta llengua que ens han imposat durant segles, s’ha de fer en disposicions legals de rang inferior a la Constitució. No fer-ho així seria un error monstruós.

Joan
desembre 31st, 2014 at 5:51 pm

Crec que en aquest text es dóna més importància a una llengua forana (el castellà) que a una llengua pròpia com l’aranès. Almenys crec que el català i l’aranès haurien d’aparèixer abans que qualsevol altre llengua.
Crec que tothom està d’acord en la importància del castellà i que s’ha de seguir ensenyant a les escoles, però això es deu més a una realitat lingüística del país que no pas a que sigui una llengua pròpia. Aquesta realitat lingüística podria canviar al llarg del temps i que d’aqui unes dècades una part important de la població també parli una altra llengua, com pot ser l’àrab, el xinès, l’anglès o qualsevol altra, amb la qual cosa la constitució tal i com l’han redactat seria injusta per aquesta part de la població i no reflexaria la realitat lingüística. Així doncs, crec que seria millor centrar-se en la realitat lingüística i en la no-discriminació per l’idioma.

Per tant, crec que una millor solució de l’article 4 seria alguna cosa semblant a la següent:

1. La llengua oficial de l’Estat i pròpia de Catalunya és el català.

2. L’aranès és llengua coficial de Catalunya i pròpia de la Vall d’Aràn, la qual serà objecte d’ensenyament, respecte i protecció.

3. La llengua vehicular de l’administació pública és la pròpia del territori del seu àmbit. Així mateix també farà ús de les altres llengües co-oficials de l’Estat. Els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en qualsevol d’aquestes llengues amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus.

4. Addicionalment l’administració pública també oferirà suport a totes aquelles llengües que siguin d’ús freqüent en la societat i adoptarà les mesures necessaries per adaptar-se a la realitat lingüística del moment.

5. L’administració de l’Estat es compromet treballar per a que ningú sigui discriminat per qüestions lingüístiques.

Joan
desembre 31st, 2014 at 5:57 pm

Rellegint el que he escrit i alguns dels vostres comentaris, potser l’apartat 2 es podria resumir dient que l’aranès és llengua oficial a Catalunya i pròpia de la Vall d’Aràn. Sobre lo del respecte i protecció ja es sobreentén, sobretot amb els apartats següents

Saim Dušan Inayatullah
gener 10th, 2015 at 6:23 pm

Aquesta fórmula m’agrada, l’únic que a l’aranès li diria “oficial” i no pas “cooficial”, no caiguem en paranys espanyolistes, que “cooficial” i “oficial” són sinònims.

Joan
gener 11th, 2015 at 6:15 pm

Correcte, hauria de dir:

1. La llengua oficial de l’Estat i pròpia de Catalunya és el català.
2. L’aranès és llengua oficial de Catalunya i pròpia de la Vall d’Aràn.
3. La llengua vehicular de l’administació pública és la pròpia del territori del seu àmbit. Així mateix també farà ús de les altres llengües co-oficials de l’Estat. Els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en qualsevol d’aquestes llengues amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus.
4. Addicionalment l’administració pública també oferirà suport a totes aquelles llengües que siguin d’ús freqüent en la societat i adoptarà les mesures necessaries per adaptar-se a la realitat lingüística del moment.
5. L’administració de l’Estat es compromet treballar per a que ningú sigui discriminat per qüestions lingüístiques.

Moisès Vizcaino Garrido
desembre 31st, 2014 at 5:51 pm

Opció A)
1. La llengua pròpia de Catalunyà és el català, anomenat valencià al territori del País Valencià. El català és, doncs, la llengua oficial de Catalunya, i l’emprada per l’administració de l’Estat.
Opció B)
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català El català és, doncs, la llengua oficial de Catalunya, i l’emprada per l’administració de l’Estat. El català és anomenat valencià al territori del País Valencià.

jordis
febrer 6th, 2015 at 8:53 pm

Crec que, just perquè el català està en perill d’extinció i dissolució en el castellà – encara més a Barcelona que en altres llocs -, és important subratllar les variacions del català à la
“La llengua pròpia de Catalunya és el català en totes les seves variacions, el valencià, el mallorquí…”
Aquesta apartat hauria d’escriure un linguista. Si no es defineix bé què és el català, pot ser objectiu a exegesis contràries a la voluntat de protecció.

paula sans
gener 4th, 2015 at 3:18 pm

Art. 4- L’Idioma
1-El català en tan que llengua natural de Catalunya, esdevé l’únic idioma oficial, emprat per l’administració i els ciutadans en la seva relació amb aquesta.
2-. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció.

lo poble
gener 4th, 2015 at 11:10 pm

No ho podem fer això, és el mateix que ens van fer a nosaltres a la Constitució. L’aranès ha de ser co-oficial. A més, no volem que desaparegui i com a país conèixer les futures dues llengües pròpies a més del castellà (i l’anglès) és una base de molt prestigi a nivell internacional.

paula sans
gener 5th, 2015 at 12:37 pm

Tens raó, el meu respecte per l’Aranés. idioma cooficial. (error meu per fer les coses depresa).

lo poble
gener 28th, 2015 at 2:59 pm

Cap problema, parlant la gent s’entén.

Joan
gener 28th, 2015 at 7:40 pm

Estic d’acord amb el que dieu. De fet, l’aranès (o occità, com preferiu dir-li) no només la faria oficial, sinó que la faria ensenyar a totes les escoles de Catalunya.

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:44 pm

Jo també ho faria, Joan. Hi ha gent que no sap ni que tenim dues llengües oficials, a Catalunya, i menys encara que l’aranès o occità existeix! Almenys a les capitals de comarca s’haurien d’oferir cursos, perquè els que no són de Barcelona ho tenen una mica difícil.

paula sans
gener 5th, 2015 at 12:38 pm

RECTIFICACIÓ
l’Aranés idioma cooficial.

Jordina
febrer 2nd, 2015 at 3:32 pm

I la llengua de signes catalana?

Mireia T
febrer 9th, 2015 at 10:27 am

Certament, és important anomenar que la llengua de signes catalana és pròpia del territori.

Jordina
febrer 21st, 2015 at 12:57 pm

Gràcies!

lo poble
gener 15th, 2015 at 11:52 am

HEM D’ANAR CONSCIENCIANT LA GENT PERQUÈ QUAN SURTI LA CONSTITUCIÓ DEL JUTGE VIDAL, QUE INCLOURÀ LA POSSIBILITAT DE FER-HI ESMENES, REIVINDIQUIN EL TEMA DE LA LLENGUA. HEM D’EVITAR QUE EL CASTELLÀ SIGUI COOFICIAL/OFICIAL. A MÉS D’AIXÒ TAMBÉ TOTES LES ALTRES PROPOSTES (ARANÈS, CALÓ, ETC.) GRÀCIES

gica
gener 15th, 2015 at 6:09 pm

Hauríem de “bombardejar” el jutge Vidal amb missatge que exigeixin el català com a ÚNICA llengua oficial. Com es pot fer, no ho sé. Demano suggeriments. El temps vola i hi hem de dir la nostra per impedir que l’espanyol figuri a la Constitució. Temps hi haurà per aplicar mesures “proteccionistes”, sempre TRANSITÒRIES. Qui sap com fer arribar aquests missatges?

gica
gener 15th, 2015 at 6:14 pm

La meva proposta, senzilla i clara per a l’article 4 sobre la llengua:
L’única llengua oficial, a Catalunya, és
la catalana.
És així que estava redactada la Constitució de 1928.

lo poble
gener 27th, 2015 at 8:01 pm

La Constitució de 1928 demostra com d’avançats anàvem en aquells temps, i contrasta amb l’endarreriment que va comportar el franquisme. Aquí, però, això va ser un error. L’occità ha de ser oficial també com el català, no podem fer el que ens van fer a nosaltres amb la CE 1978. I no copiem més la clàusula de l”especial respecte i protecció”, perquè tots sabem que no vol dir res.

David
gener 23rd, 2015 at 3:53 pm

Article 3.
Dels símbols nacionals
3. La Diada nacional es celebrarà el dia 11 de setembre

Penso que una Catalunya independent ja no hauria de celebrar la seva diada nacional l’11 de setembre, ja no té sentit. La seva diada potser es podria establir el dia de la independència, que ja veurem quin és. O per Sant Jordi o… n’hem de tenir?

Article 4.

De la llengua

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. El català és, doncs, la llengua oficial de Catalunya, i l’emprada per l’administració de l’Estat.

2. L’espanyol és llengua co-oficial de Catalunya, en virtut del dinamisme de què gaudeix al nostre país. El seu coneixement serà promogut entre la població. Els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en aquesta llengua amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus.

3. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció.

Penso que aquest article 4 té certs defectes de forma i ho dic com a lingüista i no com a jurista, però també des del sentit comú.

En el punt 1 ometeu que l’aranès o occità de la Vall d’Aran també és una llengua pròpia de Catalunya, en tant que la Vall d’Aran forma part de Catalunya.

En el punt 2, si l’espanyol és cooficial, el català també ho és, per tant, tenim dues –o tres si hi comptem l’aranès– llengües cooficials, entenent que el sufix co- és un morfema que afegeix el component de simetria al substantiu que segueix, en aquest cas “oficial”. Si les dues llengües són oficials, per tant, cooficials, com podem justificar certs comportaments del govern? Com podem justificar que la llengua de l’administració no sigui, també, l’espanyola? Com podem justificar que l’escola no sigui, també, en espanyol? Com podem justificar que els mitjans de comunicació principals del país no siguin, també o nomes, en espanyol? Com podem justificar que lingüísticament res no canviï? La situació lingüística actual no funciona, la llengua grossa es menjarà la petita. Si en aquest camp no hi fem modificacions substancials tot continuarà com ara, és a dir: malament.

La situació actual porta a l’aniquilació del català i de l’aranès, només cal mirar les enquestes d’usos lingüístics de la Generalitat i veure com l’ús del català no para de baixar cada vegada que surt una enquesta nova (vegeu dades del 2003 i del 2013):
http://llengua.gencat.cat/web/sites/llengua/.content/documents/publicacions/altres/arxius/eulp2013_fullet.pdf

La gran majoria de la població d’una Catalunya independent –tinguin l’origen que tinguin– assumeixen i assumiran que les llengües oficials han de ser el català i l’occità. És de lògica i sentit comú i poca gent ho discutirà, com molt poca gent va discutir que la llengua de l’ensenyament havia de ser la catalana durant els anys 80. En una Catalunya independent amb l’espanyol com a cooficial, un Tribunal Suprem català pot obligar a que les escoles de Catalunya utilitzin el castellà de forma equitativa, o sigui, aconseguiria el que el Tribunal Suprem espanyol no ha aconseguit. Voleu això? O voleu revertir una situació de desigualtat?

El punt 3 és un despropòsit, no podem demanar per l’aranès el mateix que demanem pel català o fins i tot per l’espanyol? És un punt molt ambigu i que no dius res. Cal concretar, que ja sabem que passa quan no es concreta.
Proposo un redactat que hauria d’anar en aquesta línia:

1. Les llengües pròpies de Catalunya són el català i l’aranès –l’occità que es parla a Catalunya.

2. A excepció de la Vall d’Aran, el català i l’occità són les llengües oficials de Catalunya.

3. A la Vall d’Aran l’occità és l’única llengua oficial.

4. L’espanyol, com les demés llengües que es parlen a Catalunya, en virtut del dinamisme de què gaudeix al nostre país seran objecte de respecte. Per raons històriques i demogràfiques excepcionals els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en espanyol amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus.

Aclariment:
La llengua aranesa és una llengua especialment dèbil als dos cantons de la frontera. L’única manera d’enfortir-la de veritat i protegir-la és que els aranesos la puguin utilitzar per tot Catalunya, per tant fer que sigui oficial a tot el país. Que tant el govern català com l’aranès l’utilitzin. Però encara més, és important que a la Vall d’Aran sigui l’única llengua oficial i l’única que l’administració utilitzi. Això li donarà una protecció excepcional però a més evitarà que es caigui en mals vicis actuals o en “trampes” legals en haver-hi dues llengües cooficials però una acaba sent més cooficial que l’altra, com passa en aquests moments.

gica
gener 26th, 2015 at 12:54 pm

Salut, David. Molt d’acord amb el que dius. Jo només canviaria una cosa: l’aranès ha de ser cooficial només a la Vall d’Aran. Pretendre que a tot Catalunya es conegui l’occità és un somni, tan sols això.
Jo insisteixo en una formulació com més clara i breu possible:
L’única llengua oficial, a tot Catalunya, és
la catalana. Ho faria assumible per tothom, perquè és lògic.
En un segon punt:
A la Vall d’Aran, l’aranès hi serà cooficial.
Temps hi haurà per parlar del respecte per a l’espanyol… Però a la Constitució, cap esment. Sempre en lleis de rang menor. Si no, ja l’hem ben fotuda!

Mireia T
febrer 9th, 2015 at 10:33 am

Molt d’acord, però canviaria el punt 1 que proposes: “1. Les llengües pròpies de Catalunya són el català i l’aranès –l’occità que es parla a Catalunya.” per “i l’aranès, l’occità que es parla a la Vall d’Aran.”

Pere
gener 26th, 2015 at 11:41 pm

Trobo que fer el castellà oficial igual que el català, encara que es vulgui presentar d’una altre manera, és un error. No hi ha cap país del món on convisquin dues llengües dins del mateix nivell legal, ja que una serà la important i l’altre serà la secundària amb la qual cosa la nostra societat patirà la diglòssia, essent el català la llengua que a poc a poc anirà desapareixent ja que el prestigi del castellà a nivell internacional és molt més fort.
Podríem dir que el català és oficial i que el castellà gaudirà d’una especial protecció però aquesta llengua no hauria de ser obligatòria a l’ensenyament català on a banda de considerar el català llengua vehicular, l’alumnat pogués triar com a llengua estrangera entre l’anglès, el francès o el castellà.

Bernat
gener 27th, 2015 at 10:16 am

De primer voldríem fer algunes consideracions de caire semàntic. Creiem que no té gaire sentit de parlar d’una llengua cooficial (com es fa aquí per a l’espanyol) en un text constitucional. Tal com defineix el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, cooficial és «que comparteix l’oficialitat, amb igualtat de circumstàncies legals, s’aplica especialment a llengües en un mateix territori.» El terme cooficial en lloc d’oficial només es fa servir quan no volem anomenar les altres llengües que són igualment oficials. Si diem que el castellà és cooficial, estem dient que és plenament oficial però que hi ha una altra llengua que, com a mínim, és igualment oficial en el territori en qüestió. Atès que una constitució ha d’anomenar totes les llengües que són oficials, no té cap sentit semàntic fer ús d’aquest terme, només usat quan obviem la resta de les llengües oficials. Per això el terme cooficial no es fa servir en cap constitució, i per descomptat tampoc a l’espanyola. Recentment, i per descomptat no pas en cap text legislatiu que defineix el rang d’oficialitat, a Espanya s’ha fet servir el terme llengua oficial per al castellà i cooficial per al català (o el basc per exemple), bo i entenent que el català a Espanya sempre és cooficial, és a dir oficial però compartint l’oficialitat amb una altra llengua en un mateix territori, i que el castellà pot ser amb oficialitat compartida (com a Catalunya) o l’única llengua oficial (com a bona part de les autonomies espanyoles). Per tant no és escaient el terme cooficial en aquest cas i més quan se sobreentén que no hi ha diferències d’afectació territorial. Entenem doncs que aquesta proposta constitucional fixa el català i el castellà al mateix nivell d’oficialitat per bé amb dues especificacions. El català és llengua oficial i reconeguda com a «pròpia», i l’espanyol és llengua oficial i reconeguda pel «dinamisme de què gaudeix al nostre país».

Pel que fa als usos, més enllà de l’oficialitat de totes dues llengües, el català té un plus en el sentit que és la llengua «emprada per l’administració de l’Estat», mentre el castellà el té en l’àmbit del coneixement («El seu coneixement serà promogut entre la població») i els drets lingüístics del ciutadà per no ser discriminats pel fet d’utilitzar-lo amb l’administració («Els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en aquesta llengua amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus»), per bé es podria suposar que qui s’adreci en català tampoc no serà discriminat. Aquests darrers punts se suposen que són inherents al caràcter d’oficialitat d’una llengua i potser no té gaire sentit d’insistir-hi. Pel que fa a l’ús per part de l’administració se suposa que no exclou aquest ús també per part del castellà atès que també és igualment oficial -o potser sí (?)-. Si el que es vol expressar és el caràcter per defecte o preeminent, en aquest sentit potser és més clar el redactat de l’estatut d’autonomia actual. Al punt 1 de l’article 16, és només el català (tot i les posteriors interpretacions restrictives del tribunal constitucional espanyol i l’eliminació del preferent) qui «és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.». També al punt 16.3 de l’actual estatut es parla únicament del català pel que fa al reconeixement a la Unió Europea i als organismes internacionals.

D’altra banda cal tenir en compte que no es preveuen diferències d’oficialitat territorial. Cal recordar que Bèlgica és un estat oficialment plurilingüe però territorialment hi ha oficialitat monolingüe o bilingüe, o s’afavoreix més una o altra llengua segons territori. Així mateix passa en casos com Finlàndia o Suïssa. A Irlanda també hi ha tractament diferenciats territorials segons són zones de parla irlandesa o anglesa tot afavorint cada llengua respectiva amb un plus general fins i tot per a l’irlandès allí on es zona anglesa per antigament haver estat territori de parla irlandesa (per descomptat en les zones territorialment irlandeses la protecció de l’irlandès és molt més accentuada). En el nostre entorn només existeix plurilingüisme igual per a tot el territori en estats petits com Luxemburg o Malta, però en aquests casos sí que les lleis o constitucions determinen que es pot fer o no en una o altra llengua de manera que per algunes coses una llengua és oficial i per a d’altres ho és una altra (no hi ha doncs tampoc cooficialitat real igual per a tot el territori). Bielorússia és l’únic cas europeu de bilingüisme oficial. A l’article 17 de la seva constitució es reconeix la doble oficialitat que a la pràctica està portant a la marginació del bielorús. En aquest cas la vostra proposta sembla que estaria a cavall de Bielorússia o Luxemburg i Malta.

Segons el punt 4.3 , l’occità perdria el caràcter oficial actual i el reconeixement de la unitat de la llengua, atès que de «llengua occitana, denominada aranès a l’Aran» com passa a l’actual estatut, només seria una «parla aranesa», sense ni tan sols consideració de llengua. Això seria un retrocés respecte a l’actual estatut d’autonomia o a la recent aprovada Llei de règim especial de l’Aran, on la llengua és l’occità, anomenada aranès a l’Aran.

Més enllà de tot això, també ens ha sobtat la definició del català com a «llengua pròpia de Catalunya». Per bé aquest terme és correcte per definir el caràcter patrimonial o històric cal recordar que el terme normalment emprat en aquests casos en les constitucions del món és el de «llengua nacional» per a la mateixa funció, o bé llengua del territori en qüestió (en aquest cas «llengua de Catalunya»). Aquest terme no es va poder fer servir en l’actual estatut ateses les restriccions molt particulars d’Espanya (no pas com passa a Irlanda, Suïssa, Finlàndia, Malta, Liechtenstein, Bolívia o altres constitucions que el fan servir). El terme «llengua pròpia» és exclusiu dels estatuts d’autonomia espanyols. Cal recordar que el nou marc constitucional no es veurà restringit per una altra constitució anòmala lingüísticament respecte als països més avançats i per tant es pot aplicar, com passa en els altres casos, ja el terme de «llengua nacional», o altres també usats i que no tenen tanta connotació d’arrelament (com «llengua principal», com es fa servir per al suec a Suècia o el feroès a les Illes Fèroe). De fet aquestes consideracions són suficients per reconèixer el caràcter oficial, si no surt aquest mot. La constitució francesa no diu que el francès és oficial, només que és la llengua de França, però amb això ja es reconeix com a oficial. Finlàndia només parlant de llengües nacionals ja es desprèn l’oficialitat.

Totes aquestes consideracions són a partir dels redactats que hem vist més que no pas la nostra proposta en aquest sentit. A diferència d’aquests primers esborranys no ens decantem per un sistema de doble cooficialitat (o doble oficialitat). Si es vol garantir l’anomenada pels sociolingüistes oficialitat personal, cal fer-ho en els termes adients, expressant si cal el dret dels ciutadans per adreçar-se a l’administració amb la llengua o llengües corresponents amb plena validesa oficial; bo i trobant la fórmula adient que no pugui ser interpretable en un altre sentit. Es poden anomenar les llengües que tenen aquesta facultat o fins i tot afegir que n’hi poden haver més segons determini l’administració en cada cas. També advoquem per referències al foment de la riquesa, l’ensenyament i la diversitat lingüística i al reconeixement de la llengua de signes catalana. Tampoc no som partidaris, com ja hem expressat, de caure en terminologia heretada del sistema lingüístic particular espanyol. La nova constitució a nivell lingüístic s’ha d’emmirallar en els models més avançats, especialment el dels països nòrdics. Creiem que no pot ser que sistemes polítics i jurídics inspirats en les constitucions més avançades convisquin amb articles lingüístics heretats d’una constitució de transició a partir d’un règim no precisament democràtic. És en aquest sentit que recalquem també de no copiar models heretats per al reconeixement de l’occità a l’Aran. Des de la nostra organització som partidaris que l’Aran tingui plenes competències lingüístiques per decidir l’estatus d’oficialitat que consideri per al seu territori, no pas només com passa ara per a la llengua occitana, sinó per a totes les llengües. Així com l’estatut de Grenlàndia primer reconeixia, més enllà de l’inuit, l’ensenyament i certa oficialitat per al danès, després va reconèixer l’oficialitat única de l’inuit, i Dinamarca va respectar la decisió sense interferir. Les illes Fèroe (també a Dinamarca), tanmateix, amb plenes competències, van permetre uns certs usos oficials del danès. Així mateix a Finlàndia les Illes Aland tenen plenes competències lingüístiques i no queden afectades en llur territori per les lleis lingüístiques generals de l’Estat. Per tant, no forçosament el català ha d’ésser llengua oficial a l’Aran (en tot cas això dependria de la legislació pròpia). D’altra banda l’estatut d’autonomia del 2006 parla de la «llengua occitana, denominada aranès a l’Aran». Creiem que és important de mantenir la consideració de llengua occitana o occità.

Jordina
febrer 2nd, 2015 at 3:46 pm

Hola, Bernat,

Podries desenvolupar una mica més la part de la llengua de signes catalana?

Gràcies!

Fèlix
gener 27th, 2015 at 7:12 pm

1- La llengua que es parla a l’Aran és l’occità i s’hauria de mencionar així.
2- Català,unica llengua oficial dels territoris catalanoparlants de Catalunya. A la vall d’Aran, occità única llengua oficial. Català i occità llengües oficials de l’estat.
3- A la constitució catalana no s’ha de mencionar el castellà o espanyol. És una llengua prou potent com per campar-se-les sola. Si no, perquè no esmentar l’amazic, l’àrab, el romanès????

lo poble
gener 28th, 2015 at 2:57 pm

Exacte. Si ara tenim el castellà o espanyol oficials és per pertànyer a l’Estat espanyol. La llengua pròpia de Catalunya és el català, i la de l’Aran l’occità. Català i occità llengües oficials de l’Estat.

lo poble
gener 27th, 2015 at 8:07 pm

Hem d’exigir a més que siguin els lingüistes, els veritables experts en aquest tema, els qui aportin la informació necessària per omplir aquests articles sobre la llengua. Ja han manifestat en diverses ocasions que el català es troba en perill! Se’ls ha d’escoltar i fer cas. I una altra consideració: que el castellà NO sigui oficial no vol dir que s’hagi de deixar d’ensenyar!!!

Eliseu
gener 27th, 2015 at 10:39 pm

article 4. la única llengua oficial ha de ser el català i l’occita a l’Aran.
no pot ser que és dediqui tant d’espai ha parlar dels drets del castellanoparlants, crec que ni tan sols se’ls ha d’anomenar (això ha de ser en lleis de desenvolupament de la constitució)
fer el castellà co-oficial, és commdenar a mort el català i commdenar-nos a ser discriminats als catalans, car no tindrien cap obligació a nivell privat d’utilitzar el català (per exemple els metges) això també faria que a la llarga passes com a Bèlgica, que acabaríem amb el país dividit per raons de llengua, just tot el contrari del que suposadament és pretén donant-los peixet als castellanoparlant.
Tot l’article 4.2 ha de ser suprimit, això no és posa en una constitució, això és per lleis i normes de rang inferior.

lo poble
gener 28th, 2015 at 2:55 pm

Article 6.5. de l’Estatut: ” La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua
pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.” No reduïm l’aranès a ser oficial només a l’Aran ara!

Joan
gener 28th, 2015 at 7:50 pm

Què et sembla la meva proposta?

“1. La llengua oficial de l’Estat i pròpia de Catalunya és el català.
2. L’aranès és llengua oficial de Catalunya i pròpia de la Vall d’Aràn.
3. La llengua vehicular de l’administació pública és la pròpia del territori del seu àmbit. Així mateix també farà ús de les altres llengües co-oficials de l’Estat. Els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en qualsevol d’aquestes llengues amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus.
4. Addicionalment l’administració pública també oferirà suport a totes aquelles llengües que siguin d’ús freqüent en la societat i adoptarà les mesures necessaries per adaptar-se a la realitat lingüística del moment.
5. L’administració de l’Estat es compromet treballar per a que ningú sigui discriminat per qüestions lingüístiques.”

lo poble
gener 29th, 2015 at 3:00 pm

Em sembla ben encaminada. Insisteixo, però, que els lingüistes són els qui haurien d’aportar les consideracions necessàries en aquest apartat perquè són qui realment estan al corrent de la realitat lingüística del nostre país i podran considerar què és el més necessari per assegurar la pervivència de les nostres llengües.

gica
gener 28th, 2015 at 3:57 pm

Tot l’article 4.2 ha de ser suprimit, això no és posa en una constitució, això és per lleis i normes de rang inferior.
Ho dic des del començament!

Enric
febrer 1st, 2015 at 6:51 am

1. La llengua pròpia i oficial de Catalunya és la catalana. Tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la. Els poders públics de la República han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests dret i el compliment d’aquest deure.
2. La riquesa i diversitat de la llengua catalana serà objecte d’especial respecte i protecció.
3. La llengua occitana gaudirà d’oficialitat plena a la vall d’Aran. La regulació d’aquesta oficialitat i de tota normativa lingüística a la vall d’Aran serà competència exclusiva del poble aranès i de les seves pròpies institucions.

lo poble
febrer 1st, 2015 at 6:17 pm

L’occità actualment és oficial a tota Catalunya, no ho reduïm a només a la Vall d’Aran..

Ramon Tàpias Cors
febrer 1st, 2015 at 1:57 pm

Un altra tema més important i preocupant és la llengua. En una Catalunya lliure i nou Estat independent només ens cal una llengua oficial, la nostra. I el respecte, evident a la resta. La llengua és el nostre exèrcit més important i segurament la batalla dia a dia per no desaparèixer. Els nostres esforços han d’anar encaminats a fer un Estat nou, lliure, modern, innovador, culte, just socialment, un Estat per les persones i de les persones.

Joan Pujolar
febrer 1st, 2015 at 5:58 pm

Jo estic d’acord amb la proposta que es fa en el text original; per bé que la part que parla sobre el castellà la trobo excessivament prolixa, com a la defensiva.

El tema m’afecta professionalment i fa temps ja vaig explicar les meves raons aquí: http://blocs.mesvilaweb.cat/Jpujolar/?p=231657

Joan Pujolar
febrer 1st, 2015 at 6:02 pm

Per cert, estaria bé que aquesta web la poguessis posar en castellà a través d’algun servei d’aquests de traducció automàtica. I en francès i anglès.

dvidoff_bcn
febrer 2nd, 2015 at 3:53 am

3. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció.

No em sembla correcte. Preferiría:

‘L’aranès és la llengua pròpia de la Vall d’Aran. L’aranès és, doncs, la llengua oficial de la Vall d’Aran. El català és reconegut com a cooficial. ‘

Julio
febrer 2nd, 2015 at 8:26 am

Penso que rellevar el castellà de la posició de llengua co-oficial és una falta de respecte per tota aquella gent que l’utilitza com a primera llengua materna. De la mateixa manera que demanem que s’entengui el tema de la doble nacionalitat catalano-espanyola seria absurd a la vegada voler eliminar el castellà de la constitució. La realitat és plural i així ho ha de ser una constitució renovada. De la mateixa manera trobo que fer l’occità llengua cooficial seria un detall important de cara a potenciar les llengües minoritàries.

Xucamulla
febrer 2nd, 2015 at 9:45 am

Crec que l’art. 4.2. s’hauria de suprimir tot ell. En cas que no es volgués suprimir, s’hauria de posar un afegit que digués:
” Aquest estatus de llengua cooficial, ho serà durant un periode transitori no superior a 10 anys, temps més que suficient per aprendre la llengua catalana, a partir del qual només seran vàlids els documents en llengua catalana”

Joan
setembre 4th, 2015 at 9:46 am

Fer-la oficial i després treure-li la oficialitat no em sembla bona idea.
Sense que sigui oficial es pot serguir ensenyant a les escoles i l’administració pot fer-la servir durant el periode que cregui adequat per tal de donar el millor servei a la ciutadania.

Si li donem la oficialitat seguirem perpetuant el conflicte linguistic que han creat des de partits espanyolistes i, posteriorment, en crearem un de nou, ja que treure-li la oficialitat a una llengua no és gens fàcil (si ho fos, no hi hauria llengues cooficials a Espanya)

Jordina
febrer 2nd, 2015 at 11:01 am

La llengua de signes catalana ha d’incloure’s com a llengua oficial de Catalunya.

ARGUMENTS:
- Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006: “els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte”(article 50.6)

- Llei de la Generalitat de Catalunya 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana: “dóna compliment al precepte de l’article 50.6 de l’Estatut, i desplega parcialment la normativa bàsica estatal en l’àmbit de les llengües de signes, la Llei de l’Estat 27/2007” http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?documentId=541337&type=01&language=ca_ES

- Quer, J. (2010). La llengua de signes catalana, una llengua pròpia més de Catalunya. Catalan Review, 24, 45–57. http://www.icrea.cat/Web/GetFile.asmx/Download?idFile=Jf8gvpQD6S0%3D

Marc_1983
febrer 2nd, 2015 at 11:34 am

Crec que l’aranès hauria de ser cooficial al seu territori, tal com ho és avui dia.

ferranlup
febrer 2nd, 2015 at 11:58 am

Esmena a la totalitat de l’article:
1. El català és la llengua pròpia de la nació catalana, la comuna del poble català i l’oficial de la República Catalana. Tots els catalans tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. No hi és exigible el coneixement ni l’ús de cap llengua altra que el català.
2. És tasca prioritària de la República Catalana de dur a terme la plena normalització social de la llengua catalana i de remoure els obstacles que l’entrebanquen, amb l’objectiu que el català, tal com li correspon, torni a ésser la llengua d’ús habitual, general i socialment necessari en tots els àmbits i activitats de rellevància pública.
3. L’Institut d’Estusdis Catalans és la màxima autoritat quant als aspectes científics i normatius de la llengua catalana.
4. La llei regula les facilitats per a l’ús i ensenyament d’aquelles llengües que són presents a Catalunya a conseqüència de les diverses onades immigratòres que ha conegut el país.
5. Totes les garanties que la present Constitució estableix per a la llengua catalana en territori de Catalunya s’entenen establertes per a la llengua occitana a la Vall d’Aran.

gica
febrer 2nd, 2015 at 8:28 pm

M’agrada, encara que molt llarg. Però m’agrada, sí. Posa-ho al web del jutge Vidal, també. Salut!

Joan F.
febrer 2nd, 2015 at 1:52 pm

Les llengües oficials de Catalunya haurien de ser el català i l´aranès a la Vall d´Aran i prou. Em sembla bé que el castellà sigui llengua cooficial atès la composició demogràfica que tenim, però s´hauria d´especificar que aquesta cooficialitat és provisional, amb un periode d´adaptació determinat, tan llarg com sigui necessari.

Marc L
febrer 2nd, 2015 at 2:33 pm

Tots els catalans hauriem de tenir uns coneixements mínims d’aranès. Bé trobem a faltar que a Espanya s’ensenyi a l’escola uns mínims de les llengües oficials de l’Estat, no caiguem en el mateix error.

Jaume AA
febrer 2nd, 2015 at 4:22 pm

No tenir llengua oficial, “El català será la llengua vehicular de la administració pública” per exeple,

jormarcom
febrer 2nd, 2015 at 9:58 pm

Proposo:
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya (excepte la Vall d’Aran), és la llengua de les institucions públiques i de les persones jurídiques que desenvolpen la seva activitat a Catalunya (excepte a la Vall d’Aran).
2. L’aranès, varietat de l’occità, com a llengua pròpia de la Vall d’Aran, és la llengua de les institucions i les persones jurídiques que desenvolupen la seva activitat a la Vall d’Aran.
3. Totes les institucions i persones jurídiques de Catalunya hauran de garantir l’atenció a qui s’hi adreci en castellà, llengua materna de molts catalans.
4. Les institucions i persones jurídiques de la Vall d’Aran hauran de garantir l’atenció a qui s’hi adreci en català.
5. Totes les institucions públiques de Catalunya hauran de garantir l’atenció a qui s’hi adreci en aranès.
6. La Generalitat garantirà que a l’acabament de l’ensenyament obligatori tots els alumnes dominin plenament el català i el castellà (i l’aranès al Vall d’Aran).
7. La Generalitat promourà l’ús del català i de l’occità en tots els territoris on siguin llengua pròpia.

ASamper
febrer 3rd, 2015 at 12:14 am

M’agradaria proposar la següent redacció al article 3 d’aquest projecte de constitució para la República Catalana, en relació a la política lingüística del país:
**
Article 4. Les llengües pròpies i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’occità a l’Aran.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya, llevat del disposat a l’article 4,5. Totes les persones a Catalunya tenen el dret d’utilitzar-la i el dret i el deure de conèixer-la. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure.
3. La Generalitat ha d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat pot subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col•laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia i oficial d’aquest territori i és també oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquesta Constitució i les lleis de normalització lingüística. Totes les persones a l’Aran tenen el dret d’utilitzar-la i el dret i el deure de conèixer-la.
6. A l’Aran és obligatori l’estudi de la llengua catalana. Els alumnes a l’Aran tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català en finalitzar l’ensenyament obligatori. Tot això, sens perjudici de l’establert a l’article 4,1. També s’han de determinar per llei els drets lingüístics amb relació al català a l’Aran.
**
Per què?
No es pot donar oficialitat també a l’espanyol a una Catalunya independent. La tria a favor de l’espanyol, en tot cas, té uns efectes col•laterals evidents. El català i l’espanyol avui comparteixen i compartirien uns àmbits: el reforçament d’una llengua es correspon naturalment amb l’afebliment de l’altra. En aquells àmbits on hi ha una gran desigualtat, la substitució es gairebé automàtica. Però només el català pot ser substituït completament, perquè l’espanyol sempre té com a reserva el seu territori exclusiu (el regne històric de Castella i l’Amèrica Espanyola), fora de Catalunya.
Les condicions per a la substitució lingüística del català –començant pel bilingüisme generalitzat dels catalanoparlants- hi són totes, i només falta obrir els espais on això sigui possible. D’aquí la importància de garantir uns àmbits hegemònics per al català. Es pot aprofitar perfectament la independència de Catalunya i la nova Constitució que ve amb ella, per a fer-lo.
Les llengües plenament normalitzades, aquelles llengües amb les quals es pot viure sense entrebancs en un determinat territori, no es troben, de manera absolutament generalitzada, en situacions de bilingüisme social. L’apel•lació al bilingüisme social, a més, sol servir només com a tapadora per obviar situacions claríssimes d’injustícia, d’opressió o de subordinació.
En una situació de bilingüisme social unidireccional, s’apel•la al bilingüisme per continuar mantenint la unidireccionalitat. Allò que cerquen aquells que fan bandera del bilingüisme (català i espanyol a Catalunya) és precisament poder continuar mantenint-se unilingües (en espanyol). I perquè aquest grup pugui continuar mantenint-se unilingüe, els altres (els catalanoparlants) han de continuar sent, necessàriament, bilingües (en català i espanyol), per tal que la comunicació sigui efectivament possible.
Tot plegat ocasiona una paradoxa prou interessant: habitualment, els que es manifesten favorables al bilingüisme (català i espanyol a Catalunya) són unilingües (en la llengua dominant, naturalment, que en el nostre cas és l’espanyol), mentre que els que es mostren favorables a l’unilingüisme (o a la preeminència social de la llengua subordinada, en el nostre cas, el català) són, efectivament i com a mínim, bilingües (en català i espanyol). Els primers és més que obvi que entren en una contradicció flagrant amb allò que prediquen, mentre que els segons són generalment persones que dominen de fet més de dues llengües i que formen part del grup de la llengua que es troba en una situació de desavantatge.
Acabarem, doncs, amb dos axiomes ben elementals:

Primer: el bilingüisme afavoreix sempre la llengua dominant i perjudica la llengua dominada. En una situació de subordinació lingüística com la nostra, tot allò que no es fa en català es fa contra el català.

Segon: qui predica bilingüisme vol unilingüisme. Qui pretén promoure el català ha de començar per guanyar els espais que la nostra llengua necessita per sobreviure. Que no són ni més ni manco que els que tenen, als seus respectius territoris, totes aquelles llengües que tenen el seu futur ben assegurat.
En efecte; no hi ha cap llengua europea que tingui almenys la mateixa vitalitat que la nostra, i que no sigui llengua oficial en exclusiva en la part nuclear del seu territori. En el nostre cas, convé recalcar que la igualtat de drets entre català i espanyol que s’aconseguiria amb aquest tracte no és tan sols una exigència des del punt de vista de la justícia; és una necessitat ineludible, si es vol que el català sobrevisqui més enllà del segle XXI.

L’oficialitat única del català no posaria en perill el plurilingüisme de la societat catalana, ni la presència de l’espanyol entre nosaltres. L’experiència demostra que les comunitats lingüístiques petites o mitjanes tendeixen al plurilingüisme per raons òbvies; i a l’inrevés: les comunitats àmpliament majoritàries no tenen aquesta necessitat. Precisament per això, en un procés substitutori com l’actual, el bilingüisme oficial (català i espanyol a Catalunya) és un passaport segur cap al monolingüisme espanyol. I al revés: el monolingüisme oficial del català és la garantia d’un plurilingüisme real.

La idea no és fàcil d’explicar, perquè és una paradoxa. Però en el terreny dels fets és irrebatible; qualsevol persona raonable l’ha d’acceptar, si va de bona fe. La solució, per tant, passa per aconseguir el màxim nombre de complicitats polítiques per explicar a la població una cosa tan elemental com aquesta: es vol un plurilingüisme real o només formal? Doncs el plurilingüisme real necessita d’un monolingüisme formal (oficialitat exclusiva del català); el plurilingüisme oficial (català i espanyol a Catalunya), en canvi, només pot dur al monolingüisme real (de l’espanyol).

Ragueneau
novembre 28th, 2015 at 9:40 pm

Felicitacions per la teva nota. Completament d’acord en els arguments que presentes.

Quim
febrer 3rd, 2015 at 12:39 am

Només el català ha d’ésser llengua oficial a Catalunya i en qualsevol cas, català i aranès a la Vall d’Aran

ASamper
febrer 3rd, 2015 at 4:19 am

M’agradaria proposar la següent redacció al article 4 d’aquest projecte de constitució para la República Catalana, en relació a la política lingüística del país:
**
Article 4. Les llengües pròpies i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’occità a l’Aran.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya, llevat del disposat a l’article 4,5. Totes les persones a Catalunya tenen el dret d’utilitzar-la i el dret i el deure de conèixer-la. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure.
3. La Generalitat ha d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat pot subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col•laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia i oficial d’aquest territori i és també oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquesta Constitució i les lleis de normalització lingüística. Totes les persones a l’Aran tenen el dret d’utilitzar-la i el dret i el deure de conèixer-la.
6. A l’Aran és obligatori l’estudi de la llengua catalana. Els alumnes a l’Aran tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català en finalitzar l’ensenyament obligatori. Tot això, sens perjudici de l’establert a l’article 4,1. També s’han de determinar per llei els drets lingüístics amb relació al català a l’Aran.
**

Ricard
febrer 3rd, 2015 at 4:24 pm

El castellà no s’ha ni d’esmentar en la constitució.

lo poble
febrer 3rd, 2015 at 8:20 pm

Exacte, és que la gent es pensa que per no mencionar-lo es deixarà d’ensenyar o alguna cosa… però això s’ha de desenvolupar en les lleis pertinents, no a la Constitució.

Roger
febrer 4th, 2015 at 11:54 am

Em fa l’efecte que els anteriors comentaris palesen prou la meva opinió.
2) El castellà serà objecte de protecció.
3) Les varietats araneses de l’occità són l’única llengua oficial a la Val d’Aran

Raquel Tomàs Tutusaus
febrer 4th, 2015 at 6:26 pm

La meva proposta és:
1 – La llengua pròpia de Catalunya és el català. El català és, doncs, la llengua oficial de Catalunya i la llengua d´ús preferent de l´Administració de l´Estat.
2 – L´espanyol gaudeix de l´estatut de llengua cooficial de Catalunya. Tots els ciutadans tenen dret a ser atesos, oralment i per escrit, en aquesta llengua sense discrimació de cap tipus.
3 – Tots els ciutadans de Catalunya tenen el dret i l´obligació de conéixer el català i l´espanyol.
4 – L’aranès és la llengua pròpia de la Vall d’Aran i gaudeix d´un règim de cooficialitat plena amb el català a tot el territori de Catalunya.

Sal
febrer 4th, 2015 at 10:07 pm

Jo treuria l’apartat 2 de l’article. Penso que en normativa apart es pot decidir d’establir el respecte al castellà i el seu ensenyament, però no pot tenir protecció constitucional. La llengua de Catalunya és el català.

Daniel Silva Garcia
febrer 4th, 2015 at 10:29 pm

4.2 El castellà és llengua cooficial…

4.3 La parla occitana, anomenada localment aranès, serà objecte…

Ruggero di Lauria
febrer 5th, 2015 at 11:48 am

Català i Aranès, llengües oficials a Catalunya. Totes les demés llengües respectades. I si us plau, treure aixo de “parla” aranesa. També sembla mentida que del castellà en digueu espanyol. L’espanyol no existeix (encara que els castellans així ho vulguin)

gica
febrer 8th, 2015 at 2:10 pm

…Totes les ALTRES llengües…
Ens hi hem de fixar més!

Miquel del Fai
febrer 5th, 2015 at 12:45 pm

Jo definiria millor com a CASTELLÀ i no com espanyol com a llengua cooficial a Catalunya.

Joan
febrer 5th, 2015 at 2:40 pm

De la llengua

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. La llengua pròpia de l’Aran és l’occità anarès.
3. En virtut del dinamisme linguístic de què gaudeix al nostre país, les altres llengües parlades podran ésser ensenyades a l’escola o emprades amb l’administració local si així ho decideix la majoria.

Nasi
febrer 5th, 2015 at 8:52 pm

Segons els experts en el tema, els sociolingüistes d’arreu del món, fer cooficial una llengua potent com l’espanyol en un territori amb les característiques lingüístiques de Catalunya, podria ser la fi del català.
Per tant només podria pensar dues coses: que qui ha redactar aquesta constitució no ho coneixia, o ja és la finalitat que volia.

Ivan
febrer 6th, 2015 at 11:22 am

si el català i el castellà són oficials, ambdues són cooficials. No hi pot haver una llengua oficial i una altra de cooficial.

Per una altra banda em sembla un error parlar d’oficialitat. Caldria dir que la llengua natural/pròpia) de Catalunya és el català, i en diferents institucions es poden utilitzar altres llengües.

Àlex
febrer 6th, 2015 at 4:32 pm

Salutacions a totes i tots! El debat filològic és molt interessant (encara que no l’he llegit del tot…). Però permeteu-me ser una mica més pragmàtic… Jo aspiro, entre moltes altres coses, a que el meu aparell de televisió o el meu cotxe o tants d’altres dispositius del meu dia a dia TINGUIN ELS DIÀLEGS EN CATALÀ!

Algú creu que si el castellà és cooficial a Catalunya, alguna de les grans multinacionals fabricants de cotxes o aparells tecnològics mouran ni un dit per a traduir els seus menús??? Jo crec que no… En canvi, seria més fàcil que entenguessin que a Catalunya la llengua oficial és només el català i, per tant, que cal adaptar el seus productes a aquesta nova realitat. Si comencen a llegir que la llengua oficial és el català però que el castellà també ho és, haurem begut oli… (compte, si només és oficial el català ja tindrem prou feina a fer-los-hi entendre!!).

Sóc conscient de la nostra realitat actual i històrica i tampoc no voldria caure en la revenja fàcil contra España (ep, tampoc hauríem de patir pas la síndrome d’Estocolm!). I penso que caldria preveure les conseqüències pràctiques de la nostra nova constitució.

I, seguint amb la voluntat de ser pragmàtics en relació amb l’aranès, penso que si una llengua és oficial en un territori, TOTS els seu ciutadans tenen el deure de conèixer-la, encara que seguin unes competències bàsiques. I això vol dir que cal fer l’esforç, fins i tot des de Barcelona! Jo m’hi apunto.

Argaulan
febrer 6th, 2015 at 11:39 pm

Proposo aquest redactat, molt més clar i precís:

1) La llengua pròpia i oficial de Catalunya és el català. Tots els ciutadans de Catalunya tenen el deure d’entendre-la i el dret a utilitzar-la.
2) A la Vall d’Aran també és oficial l’aranès. Tots els ciutadans de la Vall d’Aran tenen el deure d’entendre-la i el dret a utilitzar-la.
3) La llengua castellana serà objecte d’especial respecte i protecció. Tots els ciutadans de Catalunya tenen el dret a utilitzar-la.

gica
febrer 9th, 2015 at 2:28 pm

Malament rai. Cap menció a la llengua que no necessita protecció: esborrar l’apartat 3.

Carlos
febrer 7th, 2015 at 12:43 pm

El espanyol no hauría d’estar usat com a nom propi de llengua, el castellà si em sembla un sustantiu adecuat.

Per altre banda la posibilitat que l’aranès sigli co-oficial a la Vall d’Aran ho deixaría a elecció dels propis Aranesos.

Argaulan
febrer 8th, 2015 at 9:05 am

És possible que a hores d’ara hi hagi a la Vall d’Aran més no-parlants d’Aranès que no pas parlants.
De vegades les causes justes no es poden decidir només per una simple votació.
Les minories no guanyaran mai una votació, però mereixen respecte i protecció.

agustina de aragó
febrer 8th, 2015 at 11:51 pm

Cal acabar amb el castellà per ser una llengua que no servirà per a res després de la independència i ensenyar llengües dels pobles limitrofes, la fabla, el basc, el astur lleons, el galego. Donar aquests idiomes a l’escola per quan sortim de vacances poder entendre’ns amb els veïns.

Almogavers
febrer 9th, 2015 at 12:10 am

Crec que s’ha de suprimir o com a mínim variar l’apartat segon. Si Portugal té una única llengua oficial, per què nosaltres no?
Entenc que s’ha de procurar que la gent castellanoparlant se senti còmoda, pero hem de reconèixer que també hi ha moltes més llengues que es parlen a Catalunya a part del català i el castellà i seria una discriminació cap a aquestes llengues el fet de deixar el castellà com a cooficial.
Jo com a molt proposaria això:

2. L’espanyol és llengua co-oficial de Catalunya, en virtut del dinamisme de què gaudeix al nostre país. El seu coneixement serà promogut entre la població. Els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en aquesta llengua amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus. Es sotmetrà a referendum la derogació d’aquest article 10 anys després de la proclamació de la República.

Es a dir un temps després de la proclamació de la República, quan els castellano parlants hagin vist que estan còmodes i nungú els margina per la seva llengua, sotmetria a referendum la possibilitat d’anular aquest article.

gica
març 12th, 2015 at 3:54 pm

Jo proposo que el grec també sigui oficial. Em penso que n’hi ha mitja dotzena que ho estan esperant…

Michael Lawrence Jr
febrer 11th, 2015 at 3:33 pm

Articulo 4.1 La lengua propia de Cataluña es la lengua Catalana, Idioma oficial y de uso por la administración del Estado.

Michael Lawrence Jr
febrer 11th, 2015 at 3:33 pm

4.2 Todos los catalanes tienen el beber de conocerla y el derecho a usarla.

Michael Lawrence Jr
febrer 11th, 2015 at 3:34 pm

4.3 La lengua Aranesa, el Castellano, el Frances, serán objeto de enseñanza y de especial respeto y protección.

gica
febrer 12th, 2015 at 6:14 pm

El sol fet de permetre intervencions en castellà ja diu moltes coses d’aquest web. Malament rai!

Sanchez
febrer 16th, 2015 at 12:41 pm

La llengua oficial i pròpia de Catalunya és el català.
L’aranès és la llengua oficial i pròpia de la Vall d’Aran, en règim de cooficialitat plena amb el català.
El castellà gaudirà d’un estatus especial atesa la composició demogràfica i social actual de Catalunya i podrà ser emprat oralment i per escrit per tots aquells ciutadans que així ho desitgin.
El govern adopta la llengua anglesa com a segona llengua de treball.

Joan
febrer 16th, 2015 at 11:08 pm

Per què esmentes el castellà? És que potser un idioma que no sigui el castellà no “podrà ser emprat oralment i per escrit per tots aquells ciutadans que així ho desitgin”?
I per què ha de tenir un estatus especial? Tu mateix dius que això és per la situació “actual”, però d’aqui un temps altres llengues com l’àrab, el xinès, el rus, l’hebreu o qualsevol altra podria estar en la mateixa situació i el castellà podria decaure. Per tant, definim només llengues oficials les propies del país i simplement no discriminem a ningú per raons de llengua.

lo poble
abril 17th, 2015 at 3:06 pm

Exactament, s’ha d’entendre que no reconèixer com a oficial una llengua no vol dir que aquesta es discrimini o que se’n prohibeixi l’ús.

IC
febrer 22nd, 2015 at 3:15 am

L’aranès lengua pròpia de l’Aran i s’ha de reconèixer a la constitució com a llengua cooficial a l’Aran. No calen altres llengües cooficials.

Pere Mayans
març 8th, 2015 at 6:07 pm

Una aportació més, Heus aquí una proposta d’articulat, per començar-ne a parlar:
•El català, com a llengua pròpia, és la llengua oficial de Catalunya i, per tant, serà la llengua de referència emprada per totes les administracions i de visualització obligatòria en qualsevol retolació pública. Tots els ciutadans de Catalunya tindran el dret i el deure de conèixer-la.
•L’aranès, variant de la llengua occitana, és propi de l’Aran i és oficial en aquesta vall.
•El català a l’Aran i l’occità a la resta de Catalunya tindran la consideració de segona llengua oficial.
•Els parlants del castellà, llengua d’origen d’una part molt important de la població actual de Catalunya, tindran garantida la presència de la seva llengua en el sistema educatiu així com el dret d’usar-la en àmbits com la justícia, la sanitat o qualsevol altra situació en què el fet de no conèixer cap de les dues llengües oficials podria significar no poder exercir els drets personals fonamentals.
•La resta de llengües de Catalunya, procedents dels cicles darrers d’immigració, també seran protegides pel Govern de la República, potenciant-ne polítiques de manteniment tant al sistema educatiu com als mitjans de comunicació, així com articulant mecanismes de traducció en aquells àmbits públics en què el no coneixement de la llengua oficial podria comportar no poder exercir drets personals fonamentals.
•Com a país, Catalunya té dos objectius. El primer és fer del català (l’occità a l’Aran) la llengua necessària per viure a Catalunya i la llengua de cohesió social. El segon, aconseguir que el conjunt de la població sigui plurilingüe, és a dir, a més de català, caldrà conèixer, en graus diversos, el castellà o espanyol, l’anglès i una quarta llengua que pot ser o la llengua d’origen de les persones d’origen estranger (tret del castellà i de l’anglès) o una llengua internacional d’un abast més regional (francès, italià, alemany, rus, xinès mandarí o àrab estàndard modern). Pel que fa a l’oficialitat de l’occità al territori catalanoparlant, tota la població escolar rebrà nocions d’aquesta llengua.

gica
març 12th, 2015 at 3:52 pm

Per què esmentes el castellà? És que potser un idioma que no sigui el castellà no “podrà ser emprat oralment i per escrit per tots aquells ciutadans que així ho desitgin”?
I per què ha de tenir un estatus especial? Tu mateix dius que això és per la situació “actual”, però d’aquí un temps altres llengües com l’àrab, el xinès, el rus, l’hebreu o qualsevol altra podria estar en la mateixa situació i el castellà podria decaure. Per tant, definim només llengües oficials les pròpies del país i simplement no discriminem a ningú per raons de llengua.

lo poble
abril 17th, 2015 at 3:05 pm

Exactament, s’ha d’entendre que no reconèixer com a oficial una llengua no vol dir que aquesta es discrimini o que se’n prohibeixi l’ús.

Joana
juny 7th, 2015 at 3:04 pm

Molt bé Gica!

Jordi
març 9th, 2015 at 7:10 pm

Tota referència a L’espanyol jo passaria d’ella i no la posaria.
L’espanyol no és pas una llengua, en tot cas és un plagi del castellà que en alguna ocasió algú a on posava ‘castellano’ hi va afegir ‘o español’, després a base de repetir-ho varies vegades en uns moments en dirien ‘castellano’ i en altres ‘español’, finalment a conveniència quan volen es una cosa i quan volen n’és l’altre o de dues a de vegada. La prova està que en l’article 3.1 de de CE. només i consta el castellà, això si fent constar que es una llengua espanyola, igual que totes les altres pel sol fet d’estar esteses dintre de territori administrat per l’estat. Aquest fet el podem comparar amb el dels anglesos tan conservadors en els seus hàbits, allà no parlen pas ‘britànic’, el seu idioma es l’anglès i com a tal se’l coneix a tot el mon encara que representat majoritàriament per la bandera de ‘Union Jack’, o també la bandera anglesa que és molt similar a la de Sant Jordi.
De diferent manera, per a de majoria de nosaltres que no entenem les llengües de la Xina que ni han varies, acostumem etiquetar-les a totes elles com a xinesa con si només ni hagués una i aquesta tampoc és un llengua. Als EEUU en diuen llengües hispanes o llatines a totes les que detecten en sentir-les uns rastres de castellà o portuguès.

lo poble
abril 17th, 2015 at 3:01 pm

Cert. Referències al castellà se’n poden fer (se n’haurien de fer) en altres lleis però no cal que n’hi hagi a la Constitució Catalana.

Marfull
abril 7th, 2015 at 1:40 pm

Moltes gràcies per permetre’ns donar la nostra opinió. Tinc molts dubtes l’articulat que heu fet de la llengua. Tenint en compte que aproximadament el 50% de la població catalana té el castellà (no l’espanyol) com a idioma principal, i que el 30% té el català com a llengua habitual, s’hauria de reformular la proposta. Proposo evitar els conceptes oficial i co-oficial i en canvi establir com a llengua prioritària de l’administració el català, i afegir la documentació amb la resta de llengües, igual com fan als estats escandinaus o a Suïssa, que tot està en totes les llengües. Valdria la pena acabar d’estudiar com ho fan allà i no repetir l’exemple d’Estònia. Aconseguirem millors resultats si la constitució és menys restrictiva en aquests aspectes tan sensibles.

lo poble
abril 17th, 2015 at 3:04 pm

Si no restringim en aquest aspecte s’acabarà de fer retrocedir el català. Si no volem que la llengua reculi s’ha de protegir d’alguna manera. L’occità també s’ha de tenir en especial consideració. I finalment, que les altres llengües no siguin oficials a Catalunya no és un impediment perquè la documentació de l’Administració hi estigui escrita.

Joana
juny 7th, 2015 at 3:03 pm

A Suïssa hi ha tres llengües oficials de ple dret i una amb consideració “especial” però això és perquè hi ha territoris on es parlen aquelles llengües. La territorialitat de la llengua va davant de tot. Per això, a la part de parla alemanya és impossible anar a l’escola en italià, ni demanar els papers de l’ajuntament en cap idioma que no sigui l’alemany. A Catalunya, per qüestió de “parla pròpia del territori” només català i aranès haurien de tenir cabuda com a llengües oficials, seguint aquesta mateixa lògica. A mi em sembla bé considerar el castellà com una qüestió especial, sí, però en la legislació, no pas en la Constitució.

pvendrell
abril 16th, 2015 at 7:40 am

Sé que aquest és un tema sensible, però hem d’avançar cap a la normalitat. Que el català ha de ser la llengua de l’administració no caldria ni dir-ho. Que el català ha de ser la llengua de l’ensenyament tampoc. Dit això, crec que no cal definir una llengua oficial, em sembla retrògrad i defensiu (hi ha molts països que no ho fan). Respecte al castellà i qualsevol altre llengua dels ciutadans de la República crec que tothom ha de tenir el dret a expressr-se en la seva llengua sinó coneix prou la de l’administració. Hem de pensar que la immigració no s’aturarrà a Catalunya i els nouvinguts o els residents s’han de tractar amb respecte i consideració.

lo poble
abril 17th, 2015 at 2:59 pm

Això que tothom tingui dret a expressar-se en la seva llengua si no coneix prou bé la de l’Administració és molt bonic però és inviable logísticament. Al món es parlen unes 6000 llengües, i ni que fossin només 100 seria complicat que les institucions públiques d’un país poguessin atendre la societat en totes aquestes. És important que reconeguem català i occità com a llengües oficials si no volem que la no-regulació permeti fer el joc d’evitar les llengües de Catalunya, que ja han retrocedit prou. Evidentment, que siguin les llengües oficials el català i l’occità (com ja ho són actualment a Catalunya) no vol dir que el castellà es deixi d’ensenyar, ni tampoc vol dir que no es respectin les llengües dels nouvinguts.

Joana
juny 7th, 2015 at 3:00 pm

Crec que encara que com a societat considerem el castellà en un lloc especial i volguem encara considerar-la d’aprenantge obligatori a l’escola durant un cert temps, no hi ha lloc a la Constitució per a aquesta consideració. Per una banda, trobo que és molt lloable considerar el castellà, però hi ha moltes altres llengües que parlen els que avui en dia dón els catalans i no em sembla just posar el castellà per davant simplement perquè provenim d’una història d’imposició i d’una situació de diglòssia. Hem de pensar en el futur i també en el futur llunyà. D’aquí uns anys la situació sociològica podria ser ben diferent i l’únic interès de les llengües oficials és protegir les pròpies: català i aranès. Per què hauriem de bloquejar en la nostra pròpia Constitució una situació que ens pot portar a l’anorreació de la pròpia llengua? Nauturalment, el legislador haurà de ser curòs amb el castellà per respecte de les persones individuals castellanoparlants que d’un dia per l’altre no es poden trobar desamparades. Però d’aquí a fixar aquesta situació a la Constitució hi ha una gran diferència. No ho trobo apropiat. L’única lengua oficial de tot Catalunya ha de ser el català, i a la Vall d’Aran, a més a més, l’aranès.

Santi Brnsuela
juliol 21st, 2015 at 11:25 am

1-)El català, l’únic oficial
2-)L’Aranés, l’únic cooficial.
3-)Es promourà l’ús d’altres llengües!
Castellà, Francès, Anbglés (com a Holanda)
4-)El Vasc, el Gallec, el Valencià, també son llengües espanyoles. Sempre hem lluitat, pk el castellà no monopolitzés en exclusiva el dret a l’españolitat! No els hi doneu aquest gust!
No menció neu el castellà com a única o més legitima d les llengües dl Estat espanyol! Pk totes ho haurien d ser x igual d legítimes i representatives d’Esp!
CANVIEU EL TERME ESPANYOL, PER EL TERME CASTELLA!!!

Santi Bransuela
juliol 21st, 2015 at 11:42 am

El fet k la cort d la monàrquia es traslladés a Castella, amb el casament dls reis catòlics.
I el fet k la llengua oficial d la cort i per tant també de les institucions oficials, pasés a ser el castellà, és el k va originar el menysteniment i empobriment dl català!
Si el poseu cuasi al mateix rang k el català, per una simple presió demogràfica inmigratoria procedent d tot el mon, el castellà tornarà a provocar l’empobriment i desús dl català!
El castellà ha d ser promogut i ja està!
Res d cooficial!
Amb les institucions dl Estat, per donar enriquiment al català, és essencial k l’única llengua x fer els tràmits oficials, sigui el català!!!
K no privem a ningú d entendre-ho!
K el català és molt i remolt semblant al castellà!

joan s. alòs
juliol 22nd, 2015 at 10:53 am

Article 4.1: el veig massa condicionat per la situació actual. Veieu per exemple com ho diuen a Andorra: Article 2 1. La llengua oficial de l’Estat és el català. Més clar l’aigua.
Article 4.2: a Andorra es parla a tot arreu castellà i francès a més del català, però això no les converteix en llengües co-oficials. Jo si d’acàs ho posaria per un període transitori.
Article 5: és precís especificar en la llei màxima on és la capital i quins organismes hi tenen la seu? Si un dia volem portar, per exemple, el Tribunal Suprem a Lleida, caldrà canviar la Constitució?

F. Xavier
juliol 22nd, 2015 at 5:01 pm

S’hauria de substituïr “l’espanyol” pel “castellà”, per ser acadèmicament més exactes. També la cooficialitat s’hauria d’establir per un periode transitori màxim, 10, 15 ó 20 anys, després simplement “podrà ser admès segons les lleis del moment determinin”. Suprimir també ·serà promogut”, no ens passem de frenada. A l’Aranès s’ha d’afegir “dins el seu ámit geogràfic natural”.

Pepmaria
agost 28th, 2015 at 11:22 am

Crec que el castellà només ha ser cooficial durant un període de transició. Com p.ex. uns 10 anys.

lo poble
octubre 14th, 2015 at 6:01 pm

No crec que sortís bé això. Que no sigui cooficial no vol dir que no es pugui utilitzar ni que es deixi d’ensenyar, eh! Però siguem conscients que el català és una llengua minoritària en comparació, i que és realment la que necessita una protecció i un respecte. El castellà és una llengua que sobreviurà (Espanya seguirà sent un estat relativament gran, a més van fer molta feina a Sud-Amèrica). Ells poden estar tranquils per això.

Joan
setembre 15th, 2015 at 6:55 pm

Esmena: Art.4.2: “Les altres llengües que es parlen a Catalunya, entre elles l’espanyol, gaudiran d’un tractament de respecte i protecció.”

lo poble
octubre 14th, 2015 at 7:40 pm

Per tant portarem l’àrab, el xinès, i tantes altres al mateix nivell de “respecte i protecció” que el castellà? Jo no mencionaria per res el castellà a la Constitució… les qüestions sobre llengües a l’ensenyament, si és el que preocupa, es desenvoluparan en lleis (no deixarem d’aprendre castellà o anglès per ser independents)

David
octubre 14th, 2015 at 2:26 pm

Si us plau, canvieu això de “parla aranesa”. Fot mal d’ulls.

Ragueneau
novembre 28th, 2015 at 8:02 pm

El reconeixement de la cooficialitat de l’espanyol deixa desemparats els ciutadans catalanoparlants i obre les portes a la definitiva castellanització de la parla comuna dels ciutadans de Catalunya. En tot cas, es pot considerar que el castellà (com l’àrab, l’amazic, el romanès, el francès, l’italià, ….) formen part del nostre patrimoni cultural i són idiomes parlats per col·lectius de nombre considerable al nostre territori. La República haurà de garantir que cap ciutadà de parla no catalana sigui discriminat per aquesta raó i, a més a més, aportar tots els mitjans per tal de fer possible la seva plena integració lingüística.

Ragueneau
novembre 28th, 2015 at 8:06 pm

L’aranès és una variant gascona de l’occità. Crec que a tots els efectes hem d’anomenar la llengua dels aranesos com a occità. L’occità, doncs, hauria de considerar-se com a llengua cooficial a tots els efectes.

jordix
gener 28th, 2016 at 10:27 am

La meva proposta és la següent:

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte al territori de l’Aran, on la llengua pròpia és l’aranès.
2. El català i l’aranès són, doncs, les llengües oficials de Catalunya, i les emprades per l’administració de l’Estat.
3. El coneixement de la llengua castellana serà promogut entre la població, en virtut del dinamisme de què gaudeix al nostre país. Els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en aquesta llengua amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus.

Sokrates
gener 30th, 2016 at 11:48 am

Fer el castellà oficial igual que el català, encara que es vulgui presentar d’una altre manera, és un error. No per les persones, sinó pels grans grups mediàtics espanyols (Tele5, Sexta, etc) que ho aprofitaran per mantenir la preeminència del castellà a la societat. Si fer que només en català (i l’aranès) siguin oficials porta problemes, proposo la seguent formula que distingeix entre llengua pròpia i oficial, entre Catalunya i República:

1- El català és la llengua pròpia de Catalunya i l’occità de la Vall d’Aran.
2- La república no assumeix la oficialitat de cap llengua
3- La Llei preservarà els drets lingüístics dels ciutadans i dels residents.

De vegades, en un a Constitució, menys és més.

lo poble
maig 6th, 2016 at 7:50 pm

L’article 3 seria massa ambigu, sí que caldria declarar la cooficialitat del català i l’aranès. Com ja hem anat dient, són llengües que necessiten una protecció especial. Si no les protegim, les perdrem.

David
febrer 2nd, 2016 at 1:40 pm

L’article ha de plantejar-se com un llistat de drets i deures dels ciutadans i de l’administració, que puguin després ser requerits. D’altra banda, ha de garantir-se la mateixa protecció i caràcter a les dues llengües pròpies. Finalment, es poden respectar els drets lingüístics adquirits pels ciutadans de llengua castellana, sense atorgar-ne de nous, a través d’una limitació de la població amb dret d’ús de la llengua castellana davant l’administració. Així doncs, proposo:

1. La llengües oficials de l’Estat són el català a Catalunya i l’occità a l’Aran.
2. Tots els ciutadans tenen el deure de conèixer la llengua oficial del seu lloc de residència.
3. Tots els ciutadans tenen el dret a ser atesos i dirigir-se en la llengua oficial del territori al territori on sigui oficial.
4. Tots els ciutadans tenen el dret a ser atesos i dirigir-se en qualsevol de les dues llengües oficials davant l’Administració Central.
5. Els ciutadans nascuts abans de setembre 1978 tenen dret a ser atesos i dirigir-se en castellà a l’Administració

David
febrer 2nd, 2016 at 1:41 pm

La data de setembre de 1978 és una convenció i coincideix amb el decret que va establir la llengua catalana com obligatòria a l’ensenyament.

lo poble
maig 6th, 2016 at 7:52 pm

Ara mateix l’occità és oficial a tota Catalunya (EAC). Amb l’article 1 que proposes limitem l’àmbit de la seva oficialitat!

David
març 4th, 2016 at 9:54 pm

Les úniques llengües oficials han de ser el català i l’aranès. Els drets dels castellanoparlats monolíngües ja romanen protegits pels articles que garanteixen el respecte als drets personals fonamentals.

Gabriel
abril 3rd, 2016 at 1:54 pm

1.-El Català és llengua d’Estat i oficial a Catalunya, utilitzada per l’Administració.
2.-El Castellà és llengua cooficial
3.-Aranès serà d’especial protecció i ensenyament a la Valh d’Aran
4.-Anglès és llengua preferent pel foment de les relacions internacionals i es garantirà el seu ensenyament.

Anònim
maig 6th, 2016 at 7:58 pm

L’aranès és oficial a tota Catalunya (article 6.5 de l’EAC), no limitem el seu àmbit d’oficialitat.
No podem fer el castellà cooficial, això suposaria la desaparició del català! Serà l’escletxa que es farà servir per evitar l’ús del català. Diversos lingüistes ja ho han anat manifestant, fem cas dels experts!!!

Gabriel
abril 3rd, 2016 at 2:54 pm

Rectifico:

1.-El Català és la llengua pròpia de Catalunya i l’oficial del seu Estat , utilitzada per l’Administració.
2.-El Castellà és llengua cooficial a Catalunya
3.-L’Aranès és la llengua cooficial a la Valh d’Aran
4.-Igual que les llengües oficials, l’anglès és llengua d’ús pel foment de les relacions internacionals, i es promourà el seu coneixement

gica
maig 6th, 2016 at 5:45 pm

Vaig ser el primer a ficar-hi cullerada. Ara, després del Manifest “Koiné”, no canvio ni una lletra del que vaig dir:
Proposo que, tret de la catalana, no hi hagi cap altra llengua oficial. Ni cap esment a la Constitució de cap altra llengua. Això vol dir la supressió de l’apartat 2 de l’article 4.

lo poble
maig 11th, 2016 at 5:07 pm

I l’occità què?

Israelvj
maig 12th, 2016 at 9:26 pm

La meua proposta: Article 4:
1.La llengua oficial de Catalunya és el català, a excepció de la Vall d’Aran on la llengua oficial serà l’occità.

2. L’anglès i l’espanyol seran llengües no oficials però d’ensenyament obligatori a l’educació obligatòria com a llengües estrangeres, a excepció de la Vall d’Aran on el català, l’anglès i l’espanyol seran les llengües no oficials d’ensenyament obligatori a l’educació obligatòria com a llengües estrangeres.

3. Els catalans i les catalanes tenen l’obligació de conéixer el català, a excepció de la Vall d’Aran on serà l’occità la llengua obligatòria a conéixer.

4. Els catalans i les catalanes tindran dret a parlar en català i ha ser atesos obligatòriament en català, tant a l’administració com a les botigues i empreses privades i públiques, a excepció de la Vall d’Aran on serà l’occità.

Xarli Max
maig 16th, 2016 at 3:23 pm

1 Suprimiria sencer l’apartat 2.
2 A l’apartat 3 redactaria: /2 L’occità és la llengua pròpia de l’Aran, igualment llengua oficial de Catalunya i l’emprada per l’administració a la Val d’Aran./

Ferran Calvet
maig 22nd, 2016 at 11:36 am

Com pot ésser el castellà co-oficial si a Catalunya i hi ha més gent que parli el castellà que el català??!! Quin escàndol!! I ens queixem!!! El català, el castellà i l’aranès haurien de ser llengues oficials, sense cap però!!! No utilitzeu les llengües pel vostre joc polític i pel vostre nacionalisme!

designed by teslathemes